Nou pròleg d'Axel Honneth

Per a l'any 2008, s'anuncia el llibre Die Naturalisierung der Ungleichheit : ein neues Paradigma zum Verständnis peripherer Gesellschaften [La naturalització de la desigualtat: un nou paradigma per a la comprensió de les societats perifèriques] (Wiesbaden : VS, Verl. für Sozialwiss., 2008), del brasiler de Jessé Jose Freire de Souza, amb pròleg d'Axel Honneth.
Sembla que el llibre correspon al treball d'habilitació de Jessé Souza a Flensburg. La seua fitxa en la Wikipèdia portuguesa: http://pt.wikipedia.org/wiki/Jess%C3%A9_de_Souza

Vídeo de Horkheimer

També a Youtube hi ha un vídeo de Max Horkheimer, de l'any 1969, que podeu trobar a la columna de la dreta. Un usuari (nicam06) n'ha fet una traducció a l'anglès:

This sociology went beyond the critical theory of society conceived by Marx in order to reflect reality more adequately. For, one point is very important: Marx had the ideal of a society of free human beings. He believed that this capitalist society would necessarily have to be [overcome] by the solidarity spelled by the increasing immiseration of the working class. This idea is wrong. This society in which we live does not immiserate the workers but helps them to build a better life. And apart from that, Marx did not see that freedom and justice are dialectical concepts. The more freedom, the less justice, and the more justice, the less freedom. The critical theory which I conceived later is based on the idea that one cannot determine what is good, what a good, a free society would look like in the society which we now live in. We lack the [theoretical, philosophical] means. But we can bring up the negative aspects of this society, which we want to change.
L'adreça és:
http://www.youtube.com/watch?v=5lmLMFJXuSk

El text del primer vídeo d'Adorno

foto: Heinrich Böll i T. W. Adorno en 1968

La intervenció d'Adorno en el primer dels vídeos que trobeu en aquesta pàgina correspon a la seua intervenció en el debat sobre la seua ponència «Spätkapitalismus oder Industriegesellschaft?», més concretament la resposta a Dahrendorf (transcripció en Gesammelte Schriften VIII, 578-587), de 9 d'abril de 1968. El text, segons la transcripció esmentada, és:
«Es sieht aus, als ob der Begriff der Anarchie bei Marx in einem durchaus kritischen Sinn verwandt wurde, das wissen wir alle. Aber dahinter steht die Vorstellung von der Anarchie der Warenproduktion, also von einem Zustand, in dem die Menschen den über sie ergehenden gesellschaftlichen Gesamtprozeß als ein für jeden Einzelnen Blindes und Zufälliges erfahren. Die Idee hinter der Kritik einer solchen Anarchie ist die einer Kritik an dem über die Menschen herrschenden System, keineswegs die an der idee einer Freiheit von Herrschaft insgesamt.» (op. cit., p. 583).

Horts Bredekamp, en les Adorno-Vorlesungen 2007

El 7, 8 i 9 de novembre han estat celebrades les Adorno-Vorlesungen de 2007 [Lliçons Adorno] que han estat impartides per Horts Bredekamp, historiador de l'art i professor de la Universitat Humboldt de Berlín. El tema desenvolupat ha estat Theorie des Bildakts [Teoria de l'acte figuratiu]. La recensió de les Lliçons en el Frankfurter Rundschau porta com a títol: «Pensar amb els ulls i les mans».

Claussen, sobre el futbol

Després de la seua magnífica biografia sobre Adorno (Adorno. Ein letzes Genie, Fischer, 2003, que ha estat traduït pel Servei de Publicacions de la Universitat de València) i d'un llibre sobre l'antisemitisme (Grenzen der Aufklärung, Fischer, 2005), Detlev Claussen ha publicat un llibre sobre el futbolista Béla Guttmann, que té com a títol: Béla Guttmann. Weltgeschichte des Fußballs in einer Person [B. G. Historia universal del futbol en una persona], editorial Berenberg, 2006, 143 pp, uns 19.00 euros de preu.

Guttmann fou jugador a les lligues d'Hongria, Àustria i EUA (1919-1932) i entrenador (1932-1964) dels següents equips: SC Hakoah Wien, SC Enschede, Újpest FC, Budapesti Vasas SC, CS Chinezul, Újpest TE, Kispesti AC, Calcio Padova, US Triestina Trieste, AC Milan, Lanerossi AC, Vicenza, Budapesti Honvéd SE, São Paulo FC, FC Porto, SL Benfica, CA Peñarol, APOEL Nicosie, Selecció nacional d'Àustria, SL Benfica, Servette FC, Panathinaïkos i novament FC Porto.
L'adreça de correu i la pàgina web de Claussen són:
d.claussen@sh.uni-hannover.de
http://www.ish.uni-hannover.de/Dateien/staff/dc/pers_dc.html

Tesis doctorals en línia

El Catàleg de la Biblioteca Nacional Alemanya informa de tesis sobre autors de l'Escola de Franfurt, que es poden consultar on line, i en proporciona els enllaços corresponents. S'hi troben cinc sobre Habermas:

Theodora Papadopoulou:
Deliberative Demokratie und Diskurs : eine Debatte zwischen Habermas und Rawls.
(Universitat de Tübingen, 2007)
Enllaç:
http://tobias-lib.ub.uni-tuebingen.de/volltexte/2007/2578/pdf/PhD_complete.pdf

Daniel C. Henric:
Metaphysische Implikationen in der Diskursethik von Jürgen Habermas?: zwischen Bewusstseinsphilosophie und Naturalismus
(Universitat de Frankfurt, 2006)
Enllaç:
http://publikationen.ub.uni-frankfurt.de/volltexte/2006/2983/

Cheng-Kuang Hu:
Die Zähmung der Zweckrationalität in der deutschen Soziologie des 20. Jahrhunderts: die Rationalisierungsproblematik bei Weber, Horkheimer, Adorno, Habermas und Beck.
(Universitat de Freiburg, 2004)
Enllaç:
http://freidok.ub.uni-freiburg.de/volltexte/1409/index.html

Dae Seong Jeong:
Von der Subjektivität zur Intersubjektivität : die Auseinandersetzung von Habermas mit der Subjektivitätsphilosophie.
(Universitat de Bochum, 2003)
Enllaç:
http://www-brs.ub.ruhr-uni-bochum.de/netahtml/HSS/Diss/JeongDaeSeong/

Gabriele de Angelis:
Die Vernunft der Kommunikation und das Problem einer diskursiven Ethik: Überlegungen über Vernunft, Kommunikation und Ethik in kritischem Anschluß an die Diskursethik von Jürgen Habermas.
(Universitat de Heidelberg, 1999)
Enllaç:
http://archiv.ub.uni-heidelberg.de/volltextserver/volltexte/2001/1813/pdf/tesiWR.PDF

Buhren, sobre Adorno

Frank Buhren ha publicat en l'editorial Wissenschaftliche Verlag Berlin, especialitzada en l'edició de treballs de recerca i tesis doctorals, el llibre Phänomenologie des Ungeistes. Dialektische Gesellschaftstheorie und Metakritik der praktischen Vernunft bei Theodor W. Adorno [Fenomenologia del no-esperit (o d'allò inespiritual). Teoría dialèctica de la societat i metacrítica de la raó pràctica en Theodor W. Adorno]. El llibre, aparegut en agost, té 129 pp. i un preu de 18,90 euros. L'índex és:

Einleitung 7
I. Dialektische Gesellschaftstheorie 19
1. Erkenntnis- und Gesellschaftskritik 21
2. Negative Totalität 40
3. Individuum und Gesellschaft 54
4. Totale Vergesellschaftung 67
II. Metakritik der praktischen Vernunft 79
1. Freiheitsantinomie 84
2. Sittengesetz und freier Wille 93
3. Intelligibler Charakter 105
4. Dialektik der Moral 112
Literatur 121

En el mes de gener, la mateixa editorial, Wissenschaftliche Verlag Berlin, ja havia publicat el llibre de Buhren Die Erosion der Kritik: Freud, Marx, Foucault in der modernen Diskursformation.