diumenge, 12 de setembre del 2010

Novament Hegel


En un post anterior parlava de l'últim llibre d'A. Honneth, Das Ich im Wir. Com vaig explicar, la primera part del llibre està dedicada a les arrels hegelianes. He començat a traduir l'article "El regne de la llibertat realitzada", que tracta de la Filosofia del dret de Hegel. Les versions de la traducció es poden descarregar ací.
La fotografia que acompanya aquest post és una fotografia del Museu Hegel de Stuttgart. Sobre el mur es pot llegir "Tot allò que és, és racional", tot just una frase del pròleg de la Filosofia del dret. A l'edifici de l'estació de Stuttgart també hi ha una frase de Hegel, en lletres grans: "...dass diese Furcht zu irren schon der Irrtum selbst ist." ([potser] que aquesta por a errar ja siga l'error mateix), del pròleg de la Fenomenologia de l'esperit.

Seminari Internacional Teoria Crítica


El 5 de novembre se celebrarà a Madrid, promogut pel CSIC, un seminari internacional sobre Teoria Crítica, coordinat per Mateu Cabot, Antonio Notario i José Antonio Zamora. Si vols descarregar el programa, fes clic ací. S'hi espera la presència de Detlev Claussen.

dijous, 29 de juliol del 2010

Columbia, de nou


En un post anterior, en parlar de la marxa de Honneth a la Columbia University, em referia a la relació d'aquest centre amb C. W. Mills i H. Arendt. Cal fer esment també de la presència en aquest centre de Siegfried Kracauer, qui fou "director of research for applied social sciences" de la mateixa Universitat, i una figura nuclear en la constitució de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt.

Nou llibre de Honneth

L'editorial Suhrkamp ha publicat Das Ich im Wir (El jo en el nosaltres) d'Axel Honneth, amb el subtítol "Studien zur Anerkennunstheorie" (Estudis sobre -o per a- la teoria del reconeixement). El llibre està dividit en quatre parts.

I. Arrels hegelianes.
-De l'anhel pel reconeixement. La fonamentació de Hegel de l'autoconsciència.

-L'imperi de la llibertat realitzada. La idea de Hegel d'una "Filosofia del dret".

II. Conseqüències sistemàtiques.
-El teixit de la justícia. Sobre els límits del procedimentalisme actual.
-Treball i reconeixement. Assaig d'una nova determinació teòrica.
-Reconeixement com a ideologia. Sobre la connexió de moral i poder.
-Fluidificacions d'allò social. Sobre la teoria de la societat de Luc Boltanski i Laurent Thévenot.
-Filosofia com a recerca social. Sobre la teoria de la justícia de David Miller.

III. Aplicacions teoricosocials.
-Reconeixement entre Estats. Sobre el substrat moral de les relacions interestatals.
-Autorealització organitzada. Paradoxes de la individualització.
-Paradoxes de la modernització capitalista. Un programa de recerca (junt amb Martin Hartmann)

IV. Complicacions psicoanalítiques.
-L'obra de la negativitat. Una revisió de la psicoanàlisi per la teoria del reconeixement.
-El jo en el nosaltres. Reconeixemen com a força motriu dels grups.
-Vessants del jo presocial. Una resposta a Joël Whitebook.
-Desempoderaments de la realitat. Formes seculars del consol.

El preu és de 12 euros i l'ISBN: 978-3-518-29559-5

divendres, 25 de juny del 2010

Lectures


Abans de l'estiu és un bon moment per fer projectes de comprar o llegir llibres. Indicaré algunes obres, unes més recents que altres, relacionades amb l'Escola de Frankfurt, que no han estat esmentades fins ara en aquest bloc.
Començaré amb l'estudi de Elisabeth Collingwood-Selby El filo fotográfico de la historia. Walter Benjamin y el olvido de lo inolvidable. Sobre Benjamin també cal fer esment de la Correspondance (1930-1940) entre Gretel Adorno i Walter Benjamin, que publicà Suhrkamp en 2005 i Gallimard en 2008 (Quan una edició en castellà o català?). Parlant de Benjamin, també s'ha de fer esment de Ruptura de la tradición. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger, amb edició de Gabriel Amengual, Mateu Cabot i Juan L. Vermal, publicat per Trotta el 2008. I parlant de Heidegger, no cal oblidar l'interessant La cabaña de Heidegger. Un espacio para pensar d'Adam Sharr, i que bé podria estimular una obra anàloga sobre l'edifici de l'IIS. De Judith Butler ha estat traduït Marcos de guerra. Las vidas lloradas, que inclou un article on comenta el treball sobre les fotografies de Susan Sontag (que revisa les tesis de Virginia Woolf). Continua publicant-se la sèrie de les obres completes d'Adorno, que ja d'estar pràcticament finalitzada (quan les lliçons pòstumes?). I, per últim, l'editorial Gedisa continua editant les obres de Kracauer, amb dos volums recents oninclou l'edició de El ornamento de la masa, el que s'afegeix a la seua edició anterior de Los empleados.
Au, a llegir...

diumenge, 23 de maig del 2010

Nou número de CRITICAL HORIZONS, amb un article de Honneth sobre Els Verds



Ha estat publicat el darrer número de la revista Critical Horizons, Vol 11, No 1 (2010), amb la taula següent:
Articles

The Political Identity of the Green Movement in Germany:
Social-Philosophical Reflections.
Axel Honneth
5-18
Critical Theory and the Two-Level Account of Recognition
-Towards a New Foundation?
Somogy Varga
19-33
Democracy as a Tragic Regime:
Democracy and its Cancellation
Nathalie Karagiannis
35-49
Power and Social Criticism:
Reflections on Power, Domination and Legitimacy
Mark Haugaard
51-74
Kierkegaard, the Self, Authenticity and
the Teleological Suspension of the Ethical
Gavin Rae
75-97
History or Counter-Tradition?
The System of Freedom After Walter Benjamin
Wesley Phillips

Review Essays

Charles Taylor and the Secularization Thesis
John Rundell
119-132
The Changing Vessel of Memory
-Identity and Text in Religion and Cultural Memory by Jan Assmann
James Field
133-147

Reviews

Carolyn D’Cruz, Identity Politics in Deconstruction:
Calculating with the Incalculable (Aldershot: Ashgate, 2008), 127pp.
Miriam Bankovsky
149-155
Roger Foster, Adorno: The Recovery of Experience
(New York: SUNY Press, 2007), 1584 pp.
Josh Robinson
L'article d'Axel Honneth, sobre Die Grünen, presenta el següent abstract:

The Political Identity of the Green Movement in Germany: Social-Philosophical Reflections.

Axel Honneth

This paper attempts to articulate the common ground that could unite the different normative intuitions operative in the Green movement in Germany. The paper argues that only an extended conception of justice, one that would encompass references to nature, culture and the future, will be able to build a bridge between these different intuitions. However, caution must be exercised in the application of this extended conception of justice so that the worst-off are in each case the first targeted by it.

dijous, 20 de maig del 2010

Ha mort Ludwig von Friedeburg


L'Institut d'Investigació Social de la Universitat de Frankfurt ha comunicat la mort del professor Ludwig von Friedeburg (21 de maig de 1924 - 17 de maig de 2010).
El professor Ludwig von Friedeburg va pertànyer des del 1954 fins a la seua mort a l'Institut d'Investigació Social. S'hi va incorporar com a jove científic social, tot desenvolupant acurants estudis empirics. El 1966 fou nomenat tercer director, al costat de Max Horkheimer i Theodor W. Adorno. El 2001 va prendre la responsabilitat de dirigir la institució. Fou un assessor insustituïble i, gràcies al seus incansables esforços, s'assolí mantenir la continuïtat entre les generacions velles i les joves de l'Institut.