Publicat en castellà «Reificación» de Honneth

En un post anterior informava de la traducció anglesa de l'obra Cosificació d'Axel Honneth. Un amable comentari signat per "jpdiaz" invitava a informar també de la traducció castellana. Cal demanar disculpes per l'endarreriment. Efectivament, l'editorial Katz va publicar l'any passat la traducció al castellà de l'obra, amb el títol Reificación, i traducció a cura de Gabriela Calderón.
El títol alemany «Verdinglichung» (no «Werdinglichung», com es llig en la p. 4 de la traducció, sense dubte una errata) vol dir «cosificació» o, si fem servir un cultisme «reificació». La Real Academia Española prefereix «cosificación» (i per això hi remet el terme «reificación»), encara que la traductora té tot el dret a emprar el terme «reificació». També el subtítol del llibre, que en alemany és «Eine anerkennungstheoretische Studie» es podria haver traduït per «Un estudio teórico-recognoscitivo» i no per «Un estudio en la teoría del reconocimiento» (com fa la traducció), perquè converteix en sustantiu el que és adjectiu i l'introdueix amb una preposició -«en»- que pot semblar inadequada, però és clar que també ací el criteri de la traductora és respectable.
Un parell de detalls insignificants es podrien corregir en reedicions de l'obra. El primer, en la solapa, on hi ha algunes incorreccions o afirmacions que es podrien matissar:
-Honneth no es va doctorat a l'Institut Max Planck de Munic (en tot cas, de Starnberg), sinó a la Universitat Lliure de Berlín, amb U. Jaeggi.
-L'«Instituto de Investigaciones Sociales» no és propiament «conocido como Escuela de Frankfurt». Hi ha qui discuteix si l'Escola és un fenòmen posterior a la II Guerra Mundial. En tot cas, seria millor dir una cosa així com «l'Institut [...] matriu de l'Escola de Frankfurt».
-Parlar de «premisa antropològica» i fer esment de «Fichte» pot enfosquir el gir historicista del pensament de Honneth i la importància de la relectura de Hegel.
El segon detall, en la pàgina 2, on diu «Del mismo autor» i a continuació hi ha una llista amb llibres de Honneth... en diverses llengües. És clar que La lucha por el reconocimiento... i The struggle for recognition... són traduccions de Kampf um Annerkennung..., que també està citada. Per què repetir-ho?
Bé, de totes maneres una obra de lectura recomanable, imprescindible per conéixer el pensament de Honneth. Una mostra de l'esforç inestimable de l'editorial Katz.
Ah! Una altra cosa. Potser l'editorial hauria de demanar a l'ISBN que no catalogués l'obra com «doctrinas marxistas-leninistas»!
[PS. He vist que en la pàgina web de l'editorial informen de l'errada de «Werdinglichung»]

«Cosificació», de Honneth, en anglès

S'anuncia per al 24 de desembre l'edició anglesa de Verdinglichung [Cosificació] d'Axel Honneth, amb el títol «Reification: A New Look At An Old Idea (The Berkeley Tanner Lectures)» i edició de Martin Jay. El llibre serà editat per Oxford University Press i tindrà 184 pp. La descripció del llibre que proporciona l'editorial és:

In the early 20th century, Marxist theory was enriched and rejuvenated by adopting the concept of reification, introduced by the Hungarian theorist Georg Lukacs to identify and denounce the transformation of historical processes into ahistorical entities, human actions into things that seemed part of an immutable "second nature." For a variety of reasons, both theoretical and practical, the hopes placed in de-reification as a tool of revolutionary emancipation proved vain. In these original and imaginative essays, delivered as the Tanner Lectures at the University of California, Berkeley in 2005, the distinguished third-generation Frankfurt School philosopher Axel Honneth attempts to rescue the concept of reification by recasting it in terms of the philosophy of recognition he has been developing over the past two decades. Three distinguished political and social theorists: Judith Butler, Raymond Geuss, and Jonathan Lear, respond with hard questions about the central anthropological premise of his argument, the assumption that prior to cognition there is a fundamental experience of intersubjective recognition that can provide a normative standard by which current social relations can be judged wanted. Honneth listens carefully to their criticism and provides a powerful defense of his position.