Escola de Frankfurt

Exposició sobre Adorno en Berlín

2012-01-11T10:07:00.000-08:00

Exposició sobre Adorno en l'Acadèmia de les Arts (AdK) de Berlín:
http://www.adk.de/de/aktuell/veranstaltungen/index.htm?we_objectID=30632
En la imatge, notes d'Adorno per a la seua conferència sobre Wagner en l'AdK de 1963.

Nou llibre sobre Adorno

2011-12-11T09:11:00.000-08:00

L'editorial J. B. Metzler ha publicat un nou llibre sobre Adorno, un Manual Adorno, amb Vida - Obra - Influencia, edició de

Richard Klein/Johann Kreuzer/Stefan Müller-Doohm
https://www.metzlerverlag.de/index.php?mod=bookdetail&isbn=978-3-476-02254-7&show=TITLE

Rainer Forst, premi Leibniz (Frankfurt 4G!)

2011-12-09T13:53:00.000-08:00

La 4a generació de l'Escola de Frankfurt dóna passos importants...

Rainer Forst web ací, Universitat de Frankfurt, ha estat guardonat amb el Premi Leibniz (2,5 milions d'euros) web ací. L'argumentació del jurat és:

"Rainer Forst gilt national und international als der wichtigste deutsche politische Philosoph der Generation „unter 50“. Der Frankfurter Wissenschaftler führt die deutsche – und hier nicht zuletzt Frankfurter – politische Philosophie von Jürgen Habermas und Axel Honneth fort, bringt diese in kritischer Auseinandersetzung mit amerikanischen Vertretern wie John Rawls zusammen und setzt dabei Akzente zu einer ganz eigenen Philosophie. Diese dreht sich vor allem um die Grundbegriffe „Gerechtigkeit“, „Toleranz“ und „Rechtfertigung“. Auf höchst originelle Weise durchdachte und formulierte Forst die Erkenntnis, dass der Mensch schon immer in verschiedene „Rechtfertigungspraktiken“ eingebettet ist. Sie bedingen, dass letztlich alle Handlungen nach eigenen Logiken der Moral, des Rechts und anderer Diskurse legitimiert werden müssen. Unsere praktische Vernunft ist so nichts anderes als das Vermögen, diese Logiken zu erkennen und anzuerkennen – so das weitreichende Fazit des politischen Philosophen Forst.
Die ausgeprägte internationale Ausrichtung mit besonderem Interesse an den USA zeigte sich bei Rainer Forst schon früh. Nach dem Studium in Frankfurt, New York/Binghamton und Harvard war er Assistent und Gastprofessor in Berlin, Frankfurt und New York, bevor er nach Stationen in Frankfurt und Gießen 2004 Professor an der Frankfurter Universität wurde; ihr ist Forst trotz mehrerer Angebote renommierter ausländischer Universitäten treu geblieben."

Honneth: La sociedad del desprecio

2011-11-21T01:27:00.000-08:00

Ja està a les llibreries "La sociedad del desprecio", antologia d'articles d'Axel Honneth editada per Trotta, amb un disseny de portada, color verdós, ben cridaner.

Habermas: Sobre la constitució d'Europa

2011-11-19T08:28:00.000-08:00

L'editorial Suhrkamp anuncia la publicació de la darrera obra de Jürgen Habermas Zur Verfassung Europas. Ein Essay [Sobre la constitució d'Europa. Un assaig]. Més informació ací. L'índex de la publicació és:

Vorwort

Das Konzept der Menschenwürde und die realistische Utopie der Menschenrechte
Die Krise der Europäischen Union im Lichte einer Konstitutionalisierung des Völkerrechts – Ein Essay zur Verfassung Europas

I . Warum Europa heute erst recht ein Verfassungsprojekt ist

II . Die Europäische Union vor der Entscheidung zwischen transnationaler Demokratie und

postdemokratischem Exekutivföderalismus
III . Von der internationalen zur kosmopolitischen Gemeinschaft
Anhang: Das Europa der Bundesrepublik
I . Nach dem Bankrott. Ein Interview
II . Am Euro entscheidet sich das Schicksal der Europäischen Union
III . Ein Pakt für oder gegen Europa?
Nachweise

Traducció anglesa El Jo en el Nosaltres d'A. Honnet

2011-11-06T01:18:00.000-07:00

S'anuncia la traducció anglesa en l'editorial Polity de Das Ich im Wir d'A. Honneth amb el títol The I in We i l'índex següent:

Preface
I. Hegelian Roots

From Desire to Recognition: Hegel's Grounding of Self-Consciousness
The Realm of Actualized Freedom: Hegel's Notion of a "Philosophy of Right"

II. Systematic Consequences

The Fabric of Justice: On the Limits of Contemporary Proceduralism
Labour and Recognition: A Redefinition
Recognition as Ideology: The Connection between Morality and Power
Dissolutions of the Social: The Social Theory of Luc Boltanski and Laurent Thévenot
Philosophy as Social Research: David Miller's Theory of Justice

III. Social and Theoretical Applications

Recognition between States: On the Moral Substrate of International Relations
Organized Self-Realisation: Paradoxes of Individualisation
Paradoxes of Capitalist Modernisation: A Research Programme (with Martin Hartmann)

IV. Psychoanalytical Ramifications

The Work of Negativity: A Recognition-Theoretical
Revision of Psychoanalysis
The I in the We: Recognition as a Driving Force of Group Formation
Facets of the Presocial Self: A Rejoinder to Joel Whitebook
Disempowering Reality: Secular Forms of Consolation

ISBN: 9780745652320
Més informació: http://www.polity.co.uk/book.asp?ref=9780745652320

(He il·lustrat aquest post amb la imatge de Hegel com a docent, pel títol de la primera part: Arrels hegelianes)

Nou llibre A. Honneth

2011-10-29T14:34:00.001-07:00

S'anuncia l'edició d'un llibre amb articles d'A. Honneth en castellà. Més informació: http://www.trotta.es/pagina.php?cs_id_pagina=13&cs_id_contenido=33639

Visita Prof. J. L. Nancy

2011-10-29T03:50:00.000-07:00

Copie el programa de la visita del professor J. L. Nancy a la Universitat de València. Molt recomanable el seu llibre sobre la filmografia d'Abbas Kiarostami. En la filmografia de Kiarostami trobem un tractament de la relació realitat-representació molt pròxim a les demandes d'Adorno, com he escrit en altres llocs.
Ací, amb el professor Garcia-Raffi o Ací

Programa:

- Lunes 14 noviembre

11 h. Facultad de Bellas Artes (Universidad Politécnica)

Conferencia de J.L. Nancy: "Le dessin et la couleur"

- Martes 15 noviembre

12:00 h. Facultad de Filosofía y CC.EE. (Universidad de Valencia)

Conferencia de J.L. Nancy: "Présence et représentation"

17:00 h. Seminario de J.L. Nancy con profesores

-Miércoles 16 de noviembre

19:00 h. Instituto Francés

Debate Claire Denis/J.L. Nancy sobre filosofía y cine

-Jueves 17 de noviembre Centro Octubre

19:00 Inauguración exposición François Martin

19:30 Debate François Martin/J.L. Nancy sobre arte y filosofía

-Viernes 18 de noviembre Instituto Francés

18:00 Debate Mathilde Monnier/J.L. Nancy sobre el cuerpo, la filosofía y el movimiento

22:00 Concierto de Mi & L'Au

Seminari Internacional "Crisi i Teoria Crítica"

2011-10-28T15:32:00.000-07:00

Heus ací el cartell del Seminari Internacional "Crisi i Teoria Crítica" (18 novembre 2011), que co-organitza la Societat d'Estudis de Teoria Crítica.

Eva Illouz a València

2011-10-22T02:48:00.000-07:00

Eva Illuoz, convidada de les Adorno-Vorlesungen (vegeu post previ), dicta un curs a la UIMP de València. Més informací ací.

Frankfurt

2011-10-18T00:02:00.000-07:00

Una breu guia de viatge sobre el Frankfurt actual, de Manuel Florentín, en El País, Viajero:
http://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/llaman/Mainhattan/elpviavia/20100102elpviavje_4/Tes

Reunió Societat de Estudios de Teoría Crítica (SETC)

2011-10-17T23:53:00.000-07:00

Seminario Internacional:
CRISIS Y TEORÍA CRÍTICA

"Sociedad de Estudios de Teoría Crítica"
Proyecto de Investigación: "Las bases filosófico-normativas
de la crítica en un mundo global y plural"

Centro de Ciencias Humanas y Sociales
Consejo Superior de Investigaciones Científicas

17-18 noviembre de 2011

PROGRAMA

Jueves 17 de noviembre:

17:30-20:00 Asamblea de la SETC

Cena con los que puedan y quieran asistir

Viernes 18 de noviembre

10:00-11:30 Conferencia
A. Demirovic: Crisis y Teoría Crítica
Presentación: Silvia L. López

12:00-14:30 Mesa de ponentes
Jordi Maiso: Nuevo carácter social en un capitalismo global en crisis
Sonia Arribas: Neoliberalismo del shock a la luz de la teoría crítica
José A. Zamora: Capital, crisis y crítica inmanente
José M. Romero: La crisis de la crítica bajo el régimen neoliberal.

- se dispondría del texto de las ponencias 15 días antes del encuentro, para que todos puedan leerlo.
- cada ponente tendría una introducción de max. 10 min.
- se debatirían de dos en dos.

17:00-19:30 Mesa en tornos a los textos

A) Luc Boltanski / A. Honneth: "Soziologie der Kritik oder Kritische Theorie? Ein Gespräch mit Robin Celikates", en: R. Jaeggi-T. Wesche (eds.): Was ist Kritik? Frankfurt a. M.: Suhrkamp 2009, 81-114.

Presentación: Benno Herzog o Francesc Jesús Hernàndez i Dobon
Puntos críticos para el debate: Germán Cano

B) M. Postone: "Repensar la teoría crítica del capitalismo" o "Transformaciones históricas contemporáneas: más allá de la teoría postindustrial de Daniel Bell y el Neomarxismo de Ernest Mandel", en Id. Marx Reloaded. Repensar la teoría crítica del capitalismo. Madrid: Traficantes de sueños 2007, 35-45 / 133-193.

Presentación: Eduardo Maura Zorita
Puntos críticos para el debate: Juan Carlos Lago

- Los textos se distribuirían con antelación para que todo el mundo los pueda leer.
- después habría debate abierto.

Honneth, sobre el dret a l'educació

2011-10-10T04:20:00.000-07:00

Vídeo de Youtube. Honneth, al fil de les protestes de l'estudiantat xilè, parla sobre reconeixement i dret a l'educació.

http://www.youtube.com/watch?v=GenA32ehGrY

Jornades a Frankfurt "Crítica immanent"

2011-10-10T04:17:00.000-07:00

Jornades a l'Institut de Frankfurt sobre Crítica immanent:

http://www.ifs.uni-frankfurt.de/veranstaltungen/2011/Romero%20fL.1.pdf

Més informació:

José Manuel Romero

email: josemanuel.romero@uah.es

Sidonia Blättler

email: blaettler@em.unifrankfurt.d

Llibre sobre la sociologia a Frankfurt

2011-09-30T22:53:00.000-07:00

VS Verlag ha publicat un gruixut llibre sobre la Sociologia i la Psicologia Social a la Universitat de Frankfurt (no només a l'Institut): Soziologie in Frankfurt. Ein Zwischenbilanz. Ha estat coordinat per Felicia Herrschaft i Klaus Lichtblau, autor d'un llibre sobre els conceptes de Weber en la mateixa editorial. Més informació, ací:

http://www.vs-verlag.de/Buch/978-3-531-16399-4/Soziologie-in-Frankfurt.html

Presentació de Das Recht der Freiheit a Berlín

2011-08-29T15:56:00.000-07:00

Del blog theorieblog.de informa de la presentació a Berlín de Das Recht der Freiheit, l'última i important obra d'A. Honneth, el 31 d'agost. L'acte se celebrarà a la European School of Management and Technology i consistirà en una conversa entre Honneth i Udo di Fabio, autor de Die Kultur der Freiheit (2006). Per a les invitacions, podeu escriure a: frauke.wriedt@esmt.org

La notícia de l'esdeveniment en la web de l'ESMT, ací.

Judith Butler sobre Hannah Arendt

2011-08-29T15:44:00.000-07:00

Amb motiu del 50é aniversari del procés a A. Eichmann, del qual va informar Hannah Arendt amb els articles que després arreplegaria a Eichmann in Jerusalem. The banality of evil, Judith Butler ha publicat un article sobre aquest llibre a The Guardian:

http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2011/aug/29/hannah-arendt-adolf-eichmann-banality-of-evil

Recensió de Honneth de Thomas Meyer

2011-08-29T15:20:00.000-07:00

Thomas Meyer (TU Dortmundt) ha publicat una recensió del darrer llibre d'A. Honneth, Das Recht der Freiheit, en Süddeutsche Zeitung (29 d'agost), segons informa el blog de Thomas Gregersen

Alguns fragments:
Dem skelettierten, dafür gegenwartstauglich gemachten Hegel bleibt es überlassen, nicht nur den alten Deutungskonkurrenten Kant aus dem Feld zu schlagen, sondern auch dessen tatsächliche und vermeintliche Nachfolger. Während die Altvorderen der „Frankfurter Schule“ aus guten Gründen schon kaum mehr einer Erwähnung wert betrachtet werden, dürfte sich nicht nur Jürgen Habermas die Augen reiben: Er, der selbst an einer großen Rechtsphilosophie arbeitet, und viele andere werden als institutionen-vergessene Kantianer beiseitegeschoben, um Platz für das Soziale zu bekommen. Kants Idee der „wohlgeordneten Freyheit“ ist für Honneth nämlich nichts anderes als der Verzicht auf die Dimension des „Sozialen“.
Ein solch defizitäres Freiheitsverständnis, das immer erst nachträglich die Bedingungen dafür schaffen muss, die Anwendung der bloß gedachten Freiheit erst zu ermöglichen, verbleibt in einer schlecht gedachten Rechtsmetaphysik. Ganz anders sei dies bei Hegel angelegt. Der gehe davon aus, dass das „Subjekt als in soziale Strukturen eingebunden gedacht werden“ müsse, die seine „Freiheit garantieren“, bevor es erst dann „als freies Wesen in Verfahren hineinversetzt werden kann, die über die Legitimität der gesellschaftlichen Ordnung wachen.“

Llibre d'Ana Fascioli sobre Honneth

2011-08-28T11:22:00.001-07:00

És una excel·lent notícia l'ampliació de la bibliografia llatinoamericana sobre els autors més destacats de l'Escola de Frankfurt. Ana Fascioli, professora de la Universitat de La República (la universitat més important i nombrosa de l'Uruguai, de caràcter públic), està realitzant una tesi doctoral sobre Honneth i la teoria del reconeixement. Al fil d'aquest treball ha publicat nombrosos articles i ha defensat diverses comunicacions en l'àmbit de la filosofia, l'ètica i la pedagogia (moltes de les quals es poden llegir a internet). Recentment ha publicat el llibre Humillación y Reconocimiento. Una introducción a la teoría crítica de Axel Honneth, que ha editat la Biblioteca Nacional d'Uruguai. La professora Fascioli participa de diversos grups d'investigació, com ara el grup Ética, justicia y economía, que manté un blog que es pot consultar a l'adreça:

http://eticajusticiaeconomia.blogspot.com

Jean-Philippe Deranthy sobre Honneth

2011-07-29T11:06:00.000-07:00

Jean-Philippe Deranthy ha publicat el llibre Beyond Communication, un llibre que es presenta com " the first comprehensive study dedicated to the work of Axel Honneth".

Més informació fent clic ací.

Ted Fleming sobre Honneth

2011-07-29T10:45:00.000-07:00

Ted Fleming, professor de la National University of Ireland, Maynooth, publica un article sobre Honneth i l'aprenentage transformador, interessant per relacionar el gir teorico-recognoscitiu de la teoria crítica amb la sociologia de l'educació. Es pot llegir ací:

http://www.tedfleming.net/doc/FlemingTed_on_Honneth.pdf

El resum és:

Abstract: The struggle for recognition as outlined by Honneth is a useful construct for rethinking the kind of discourse normally associated with Habermas and transformative learning.

El professor Fleming ja havia editat un llibre, junt amb Mark Murphy, sobre Habermas i l'educació:

http://www.routledge.com/books/details/9780415806176/

Gramàtica moral universal

2011-07-29T02:51:00.000-07:00

Llibre del professor Johan Mikhail, sobre gramàtica moral universal.

Description

Is the science of moral cognition usefully modeled on aspects of Universal Grammar? Are human beings born with an innate 'moral grammar' that causes them to analyse human action in terms of its moral structure, with just as little awareness as they analyse human speech in terms of its grammatical structure? Questions like these have been at the forefront of moral psychology ever since John Mikhail revived them in his influential work on the linguistic analogy and its implications for jurisprudence and moral theory. In this seminal book, Mikhail offers a careful and sustained analysis of the moral grammar hypothesis, showing how some of John Rawls' original ideas about the linguistic analogy, together with famous thought experiments like the trolley problem, can be used to improve our understanding of moral and legal judgement.

Contents

Part I. Theory
1. The question presented [preview, pdf]
2. A new framework for the theory of moral cognition
3. The basic elements of Rawls' linguistic analogy

Part II. Empirical Adequacy
4. The problem of descriptive adequacy
5. The moral grammar hypothesis
6. Moral grammar and intuitive jurisprudence: a formal model

Part III. Objections and Replies
7. R. M. Hare and the distinction between empirical and normative adequacy
8. Thomas Nagel and the competence-performance distinction
9. Ronald Dworkin and the distinction between I-morality and E-morality

Part IV. Conclusion
10. Toward a universal moral grammar.

Bibliografia sobre Auschwitz d'editorial Anthropos

2011-07-28T23:43:00.000-07:00

Bibliografia sobre Auschwitz publicada per l'editorial Anthropos:

ARELLANO DUQUE, Antonio (Coord.): La educación en tiempos débiles e inciertos. Barcelona: Anthropos, 2005, 382 pp., ISBN: 84-7658-744-9.

BENSOUSSAN, Georges: Historia de la Shoah. Barcelona: Anthropos, 2005, 142 pp., ISBN: 84-7658-761-9.

BISCARAT, Pierre-Jérôme: Los niños judíos de Izieu, 6 de abril de 1944. Un crimen contra la humanidad. Barcelona: Anthropos, 2010, 56 pp. il., ISBN: 978-84-7658-948-9.

CASQUETE, Jesús (Ed.): Comunidades de muerte. Barcelona: Anthropos, 2009, 128 pp., ISBN: 978-84-7658-909-0.

CAVARERO, Adriana: Horrorismo. Nombrando la violencia contemporánea. Barcelona: Anthropos, 2009, 208 pp., ISBN: 978-84-7658-913-7.

CRUZ DÍAZ, José; RODRÍGUEZ PRIETO, Rafael (Coords.): Holocausto y crímenes contra la humanidad. Claves y recorridos del Antisemitismo. Barcelona: Anthropos, 2009, 176 pp., ISBN: 978-84-7658-938-0.

FORGES, Jean François: Educar contra Auschwitz. Historia y memoria. Barcelona: Anthropos, 2006, ISBN: 84-7658-802-X.

GRADOWSKI, Zalmen: En el corazón del infierno. Documento escrito por un Sonderkommando de Auschwitz - 1944 (Ed. dirigida i presentada per Philippe Mesnard i Carlo Saletti). Barcelona: Anthropos, 2008, XLIII+226 pp., ISBN: 978-84-7658-893-2.

MADINA, E.; MATE, R.; MAYORGA, J.; RUBIO, M.; ZAMORA, J.A.: El perdón, virtud política. En torno a Primo Levi. Barcelona: Anthropos, 2008, 144 pp., ISBN: 978-84-7658-868-0.

MANTEGAZZA, Raffaele: El olor del humo. Auschwitz y la pedagogía del exterminio. Barcelona: Anthropos, 2006, 204 pp., ISBN: 84-7658-792-9.

MARDONES, J.M.; MATE, R. (Eds.): La ética ante las víctimas. Barcelona: Anthropos, 2003, 271 pp., ISBN: 84-7658-651-5.

MATE, Reyes: A contraluz de las ideas políticamente correctas. Barcelona: Anthropos, 2005, 190 pp., ISBN: 84-7658-746-5.

MATE, Reyes: Justicia de las víctimas. Terrorismo, memoria, reconciliación. Barcelona: Anthropos, 2008, 192 pp., ISBN: 978-84-7658-864-2.

MATE, Reyes: La razón de los vencidos. Barcelona: Anthropos, 2008(2.ª ed.), 238 pp., ISBN: 84-978-7658-861-1.

MATE, Reyes: Por los campos de exterminio. Barcelona: Anthropos, 2003, 176 pp., ISBN: 84-7658-663-9.

NANCY, J.-L.; LACOUE-LABARTHE, Ph.: El mito nazi (Trad. y epíl. Juan Carlos Moreno Romo). Barcelona: Anthropos, 2002, 96 pp., ISBN: 84-7658-644-2.

ROUSSET, David: El universo concentracionario. Barcelona: Anthropos, 2004, 110 pp., ISBN: 84-7658-674-4.

VALLADOLID BUENO, Tomás: Por una justicia postotalitaria. Barcelona: Anthropos, 2005, 127 pp., ISBN: 84-7658-718-X.

ZARKA, Yves Charles: Un detalle nazi en el pensamiento de Carl Schmitt. Barcelona: Anthropos, 2007, 112 pp., ISBN: 978-84-7658-327-3.

BERGALLI, Roberto; RIVERA BEIRAS, Iñaki (Coords.)

Memoria colectiva como deber social, Desafío(s) 8, 2010, 208 pp., ISBN: 978-84-7658-963-2.

Hannah Arendt. Pluralidad y juicio. La lectura secreta de un pensar diferente. (Revista Anthropos, 224), ISSN: 1137-3636

Reyes Mate. Memoria histórica, reconciliación y justicia. (Revista Anthropos, 228), ISSN: 1137-3636

Simone Weil. Experiencia y significado del misterio de la existencia. (Revista Anthropos, 211), ISSN: 1137-3636

Vigencia y singularidad de Auschwitz. Un acontecimiento histórico que nos da que pensar. (Revista Anthropos, 203), ISSN: 1137-3636

Violencia colectiva y extrañeidad. La otredad como ámbito de una complejidad negada. (Revista Anthropos, 224), ISSN: 1137-3636

Walter Benjamin. La experiencia de una voz crítica y disidente. (Revista Anthropos, 225), ISSN: 1137-3636

Nou llibre Honneth

2011-03-02T03:05:00.001-08:00

L'editorial Suhrkamp ha publicat un nou llibre d'Axel Honneth Das Recht der Freiheit, literalment: El dret de la llibertat. En la web del Goethe Institut es pot trobar una entrevista en anglès a Axel Honneth., amb el títol "Paradoxes de la modernització capitalista". Ací està l'enllaç a l'entrevista.

Fotografies Kracauer, Benjamin, Fromm i Marcuse

2011-02-20T11:56:00.001-08:00

Us deixe unes fotografies de Kracauer, Benjamin, Fromm i Marcuse.

Publicacions Columbia University Press

2011-02-15T11:18:00.000-08:00

Columbia University Press anuncia la publicació de dos llibres relacionats amb l'Escola de Frankfurt: Politics of Culture and the Spirit of Critique: Dialogues, edició de Gabriel Rockhill and Alfredo Gomez-Muller (més informació fent clic ací), i The Power of Religion in the Public Sphere, editat per Eduardo Mendieta i Jonathan van Antwerpen, amb contribucions de Judith Butler, Jürgen Habermas, etc. (més informació ací).

L'índex de Politics of Culture and the Spirit of Critique: Dialogues és:

Acknowledgments

Introduction: Politics of Culture and the Spirit of Critique

Gabriel Rockhill and Alfredo Gomez-Muller

Critical Theory and the Question of Culture

1. Critical Theory Today: Politics, Ethics, Culture

Opening Dialogue

Alfredo Gomez-Muller and Gabriel Rockhill

2. Concrete Universality and Critical Social Theory

Dialogue with Alfredo Gomez-Muller and Gabriel Rockhill

Seyla Benhabib

3. Global Justice and the Renewal of the Critical Theory Tradition

Dialogue with Alfredo Gomez-Muller and Gabriel Rockhill

Nancy Fraser

Critical Perspectives on Cultural Politics

4. Accounting for a Philosophic Itinerary: Genealogies of Power and Ethics of Nonviolence

Dialogue with Alfredo Gomez-Muller and Gabriel Rockhill

Judith Butler

5. The Present in the Light of the Longue Durée

Dialogue with Alfredo Gomez-Muller and Gabriel Rockhill

Immanuel Wallerstein

6. A Prisoner of Hope in the Night of the American Empire

Dialogue with Gabriel Rockhill

Cornel West

Culture as Critique: The Limits of Liberalism?

7. Liberalism: Politics, Ethics, and Markets

Dialogue with Alfredo Gomez-Muller and Ronan Sharkey

Michael Sandel

8. Cultural Rights and Social-Democratic Principles

Dialogue with Alfredo Gomez-Muller and Gabriel Rockhill

Will Kymlicka

Epilogue: Critical Theory and Recognition

9. The Critical Theory of the Frankfurt School and the Theory of Recognition

Dialogue with Olivier Voirol

Axel Honneth

Contributors

Call for papers Societat Marcuse

2011-02-01T23:14:00.000-08:00

La International Herbert Marcuse Society ha fet un call of papers per al seu congrés de 2011, que se celebrarà del 27 al 29 d'octubre a Philadelphia, Pennsylvania (EUA). El tema és "Critical Refusal(s)". Un primer document de treball, elaborat per Andrew Lamas, titulat Ten Things to Know about the Critical Refusals Conference 2011 es pot descarregar en aquesta adreça:

https://sites.google.com/site/marcusesociety/call-for-papers-participation-2011-conference
La data límit d'enviament d'abstacts és el 23 d'abril.

Gregor Sauerwald: Reconocimiento en diálogo

2011-01-20T23:32:00.000-08:00

L'any 2008, Gregor Sauerwald va publicar Reconocimiento y Liberación: Axel Honneth y el pensamiento latinoamericano - Por un diálogo entre el Sur y el Norte, una magnífica recopilació d'articles seus sobre les teories d'Axel Honneth, que tinc pel primer llibre monogràfic dedicat a aquest autor en castellà. El llibre presentava una estructura elaborada, que avançava en una espiral dialèctica. Una explicació detallada, publicada en la revista Arxius, la teniu ací. Ara fa que aquella dialèctica avance més amb el nou llibre Reconocimiento en diálogo. A propósito de pensar el bicentenario en 2011, publicat per Grupo Magro Editores de Montevideo (Uruguai) (312 pp. ISBN 978-9974-8200-8-1), en el qual també l'autor inclou les crítiques al mateix llibre, tota una mostra d'honradesa intel·lectual i compromís crític. L'índex del llibre és:

Adriana Aristimuño: Testimonio de un comienzo difícil - ad personam del autor
Francesc J. Hernàndez i Dobon: Reconocimiento y Liberación – Un excelente diario de viaje
Introducción a Reconocimiento en diálogo
Reconocimiento y Universalismo contextualista – Una determinación de posición

I. Textos centrales de Reconocimiento y Liberación

Acerca de La lucha por el reconocimiento:
Teoría del reconocimiento versus Teoría de la comunicación o la pregunta, si el concepto del reconocimiento como lo desarrolla Axel Honneth, puede hacerse cargo de la función que Jürgen Habermas había atribuido al concepto de la comunicación, en la reconstrucción crítica de la idea hegeliana del Espíritu
El reconocimiento y el don: Parcours de la reconnaissance. Paul Ricoeur en diálogo con Axel Honneth
Axel Honeth y la utopía de una Sociedad decente de Avishai Margalit
Egocentricidad y mística. El papel del concepto del reconocimiento en el Ensayo antropológico de Ernst Tugendhat
Raúl Fornet-Betancourt: Teoría del reconocimiento y Filosofía Intercultural - Diálogo intercultural: ampliación versus transformación

Acerca de Liberación y reconocimiento:

El problema de la fundamentación de una ética en la Filosofía para o de la liberación
latinoamericana
Hacia una reinterpretación del Pensamiento latinoamericano bajo la clave lucha por el
reconocimiento
Del Indigenismo al Indianismo. Una lucha por el reconocimiento

II. Comentarios a Reconocimiento y Liberación

Jorge Liberati: ...confrontación, aquilatación y unión de los pensamientos de Norte y Sur
Raquel Suárez Río: ...una Filosofía que ya no pueda ser más el asunto de un solo pueblo
Dante Ramaglia: ... preferible la versión de Marx, revisada y actualizada
Susana Monreal: ... la ideologización que limita y la victimización que impide crecer
Yamandú Acosta: ... trascendentalización del “pathos”, “ethos” y “logos” de Gregor Sauerwald
Gregor Sauerwald: ... apriorismos, insinuaciones y especulaciones de Yamandú Acosta
Celina A. Lértora Mendoza: ... una síntesis de universalismo y contextualidad

III. Reconocimiento y Liberación: un debate para continuar

Gregor Sauerwald La religión en los límites de una razón postsecular
Ética profesional del trabajar social: tensiones paradigmáticas – Acerca de la necesidad de unas reflexiones metateóricas sobre los conceptos clave de derecho y amor
Kant resucitado, junto a un renacimiento de Hegel en las últimas generaciones
de la Teoría Crítica. Por la necesidad de apostar a la idea de un progreso moral y a la utopía de una sociedad cosmopolita pluralista de derecho
Grandes Aniversarios en 2009: Habermas 80 y Honneth 60 - Acerca de la pregunta por el destino de la herencia de la Teoría Crítica

Apéndice

Las publicaciones. Datos de sus primeras ediciones

Llibre sobre els debats amb Sloterdijk

2011-01-09T22:58:00.000-08:00

Vaig donar informació sobre la polèmica de Sloterdijk amb Honneth i altres. Ara s'ha publicat un llibre que arreplega el debat: Angriff der Leitungsträger? (L'atac dels dirigents?) amb edició de Jan Rehmann i Thomas Wagner, en editorial Argument. El llibre inclou contribucions de: Ulrike Baureithel, Ulrich Beck, Karl Heinz Bohrer, Johann Hinrich Claussen, Ulrich Gellermann, Volker Gerhardt, Karl-Heinz Götze, Ulrich Greiner, Hans Ulrich Gumbrecht, Michael Hartmann, Axel Honneth, Gerd Irrlitz, Andrian Kreye, Stephan Lessenich, Christoph Lieber, Albrecht von Lucke, Christoph Menke, Thomas Meyer, Henrique Ricardo Otten, Dirk Pilz, Richard David Precht, Jan Rehmann, Andrea Roedig, Beate Rössler, David Salomon, Franz Sommerfeld, Friedrich Steinfeld, Jochen Stremmel, Rainer Trampert, Thomas Wagner, Rudolf Walther, Klaus Weber i Michael Zander.

2010-12-14T13:49:00.000-08:00

L'editorial Suhrkamp ha publicat la versió en llibre de butxaca dels les lliçons d'Adorno titulades Probleme der Moralphilosophie (Problemes de filosofia moral)., amb edició de Thomas Schröder. L'editorial fa el següent comentari:

Les conferències que Theodor W. Adorno va dictar el 1963 sobre els Problemes dela filosofia moral, han trobat en els últims anys un gran interès. Judith Butler hi va prendre el seu punt de partida per a la seua Crítica de la violència ètica, el punt de partida. El trànsit pels textos clàssics i les posicions de la filosofia moral Adorno traça ací la problemàtica situació de la filosofia moral per a ell mateix. Si no hi ha "vida correcta en el la falsetat", què vol dir això sobre la moralitat? Com es comporta la filosofia moral com una teoria de la moral quotidiana com a praxi? Adorno no va publicar cap filosofia pràctica durant la seua vidalicat en la seva vida sense la filosofia pràctica, i per tant arribar a aquestes conferències, que segueixen les contradiccions entre la teoria i la pràctica de la filosofia moral després d'Auschwitz, com el treball que una filosofia pràctica d'Adorno sobre més, i així aquestes lliçons segueixen les contradiccions entre teoria i pràctica que es donen en una filosofia moral després d'Auschwitz, per tal d'arribar a una filosofia pràctica.

Nou llibre Honneth del CCCB-Katz

2010-11-29T13:01:00.000-08:00

L'editorial Katz ha publicat la intervenció de Honneth al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el títol Reconocimiento y menosprecio. Sobre la fundamentación normativa de la teoría social. El llibre té 85 p., i és traducció de Judit Romeu Labayen de l'original: Anerkennung und Missachtung. Zur normativen Begründung einer Gesellschaftstheorie (ISBN 9788492946280). La versió argentina està anunciada per a març de 2011 (ISBN 9789871566518)

Trobada Honneth-Boltanski a Sòfia

2010-11-28T05:38:00.000-08:00

Està celebrant-se a Sòfia (Bulgària) la Conferència "Filosofia, avui", organitzada per la Maison des Sciences de l'Homme et de la Société (House of the Sciences of Man and Society, MSHS), amb el suport del Open Society Institute i Trust for Civil Society in Central and Eastern Europe. Le sessions se celebren a l'Hotel Aréna di Serdika (en la imatge), i compta amb la participació d'Axel Honneth, Luc Boltanski, Martin Hartmann (Frankfurt), Ljubiša Mitrović (Niš), Louis Pinto (Paris), Michail Ryklin (Moscow), Stilian Yotov i Boyan Znepolski (Sòfia).

Seyla Benhabib, doctora honoris causa por la Universitat de València

2010-11-19T08:19:00.001-08:00

La Universitat de València nomena doctora honoris causa Seyla Benhabib, deixeble de Jürgen Habermas i que ha elaborat la seua filosofia social en diàleg amb autors com ara Hanna Arendt i altres.
La intervenció completa de Seyla Benhabib es pot llegir en l’adreça: http://uvalnoti.uv.es/intranet/ficheros/benhabibdiscurso1.doc

La laudatio es pot llegit íntegrament en: www.uv.es/iued/actividades/Laudatio_S._Benhabib(29-10-10)_2.pdf

Congrés Benjamin al Círculo de Bellas Artes de Madrid

2010-11-19T08:10:00.000-08:00

El Círculo de Bellas Artes de Madrid organitza el congrés PASAJES Y CONSTELACIONES. EN TORNO A WALTER BENJAMIN, del 22 de novembre al 24 de novembre. El programa previst és:

22.11.10 • 19:30
Erdmunt Wizisla: En la cartera un explosivo: Volker Braun lee a Walter Benjamin
José Manuel Cuesta Abad: La destrucción aurática

23.11.10 • 19:30
Juan Barja: Espacio y tiempo en Walter Benjamin
Miguel Morey: La prosa del pensamiento

24.11.10 • 19:30
George Didi-Huberman: Exponer a los sin nombre
Antonio Birnbaum: Arreglarse con poco. Benjamin y la pobreza

Més informació:
http://www.circulobellasartes.com/ag_humanidades.php?ele=163

Constituïda la SETC

2010-11-08T13:21:00.000-08:00

El dia 4 de novembre ha estat realitzada a la seu del CSIC de Madrid, l'Assemblea Constituent de la Sociedad de Estudios de Teoría Crítica (SETC). L'Assemblea va decidir nomenar una Junta Gestora, composta per Mateu Cabot, Antonio Notario i José Antonio Zamora, a fi de procedir a la legalització de la SETC i preparar la seua primera Assemblea General, que elegirà la Junta Directiva. La SETC promourà l'edició de la revista Constelaciones, que prepara el seu segon número sobre W. Benjamin.

Simposi Walter Benjamin a Portbou

2010-09-16T07:54:00.001-07:00

Demà, 17 de setembre, comença el Simposi sobre Walter Benjamin que se celebrarà a Portbou, amb el programa següent:

Divendres 17/09/10

18.00h
Inauguració de l’exposició 'Sota l’Escala'.
Un projecte de Jordi Mitjà, a la sala Walter Benjamin, amb la presència d'Antoni Vega, alcalde de Portbou, i Marc Vidal, Director de Serveis Territorials DIRIP. L’exposició estarà oberta del dia 17 fins al 26 de setembre.
19.00 h
Inauguració de l’exposició 'La bossa vermella'.
Un projecte de Hans Fleischner, a la sala Congesta. L’exposició estarà oberta de dilluns a divendres de 18h a 20h, del 17 al 26 de setembre.

Divendres 24/09/10

16.30 h
Inauguració del Col·loqui Internacional Walter Benjamin.
A càrrec de Joan Boada, Secretari General del DIRIP, Antoni Vega, alcalde de Portbou i Joaquim Maria Puigvert, vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la Universitat de Girona.
17.00 h
Conferència, Michael Löwy (CNRS - EHESS, París, França).
La revolució és el fre d’emergència. Actualitat de les Tesis Sobre el concepte de Història, 1940-2010.
18.30 h
Conferència, Eduardo Jozami.
(Centro Cultural de la Memoria Haroldo Conti, Buenos Aires, Argentina)
Més enllà del positivisme historiogràfic i de la ingènua confiança en el progrés. Walter Benjamin i les seves tesis sobre el concepte d’Història.
19.30 h
Debat. Moderador: Maximiliano Fuentes (Universitat de Girona).

Dissabte 25/09/10

08.30h
Ruta a peu Banyuls - Portbou.
Sortida de Portbou. Cal apuntar-se a l’Oficina de Turisme abans del dia 23 de setembre de 2010. Telèfon (0033) 972 125 161.
Preu de l’autocar, 5€ per persona.
16.00 h
Conferència, Jörg Zimmer (Universitat de Girona).
Progrés i memòria: Ernst Bloch i Walter Benjamin.
17.00h
Conferència, Erdmut Wizisla.
(Walter Benjamin Archiv, Berlin, Alemanya).
Mr Bungle sends his regards. Walter Benjamin, un fracàs?
18.30h
Debat. Moderadora: Pilar Parcerisas (CoNCa).
19.00h
Presentació del portal web 'Walter Benjamin a Portbou'.
A càrrec de Pilar Parcerisas (CoNCa).
19.30h
Projecció del documental 'Qui va matar Walter Benjamin?'
Amb la participació del director, David Mauas.

diumenge 26

10.30h
Visita al cementiri de Portbou, ofrena floral a la tomba de Walter Benjamin i parlaments. Intervindran Antoni Vega (alcalde de Portbou) i Miquel Caminal (director del Memorial Democràtic).
11.00h
Presentació del Premi Memorial Democràctic Portbou Walter Benjamin i del projecte de l’Espai Memorial Walter Benjamin a l’antic ajuntament.
Intervindran Antoni Vega (alcalde de Portbou) i Miquel Caminal (director del Memorial Democràtic), juntament amb Pere Masó (arquitecte responsable del futur Espai Memorial Walter Benjamin) i Jordi Guixé (Responsable de Projectes i Espais de Memòria, Memorial Democràtic).
12.30h
Conferència de cloenda. Manuel Reyes Mate (CSIC, Espanya),
Walter Benjamin, avisador del foc.
13.30h
Debat. Moderador: Jordi Font (MUME).

Per anar a la web, feu clic ací.

Revista i llibre sobre Escola de Frankfurt

2010-09-15T07:46:00.000-07:00

La revista Arxius, publicada per la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, ha posat en la xarxa el seu darrer número sobre l'Escola de Frankfurt. El número ha estat eidtat per Benno Herzog (en la foto) i F. J. H. Es pot descarregar fent clic ací. Té contribucions, entre altres, de Blanca Muñoz, Mauro Basaure, José Félix Baselga, Mateu Cabot, Clara Serrano, Carlos Fernández Liria, Jordi Maiso, Gianfranco Casuso, etc. Un dels articles és de Hans-Chistoph Schmidt am Busch, el qual acaba de editar, amb F. Zurn, el llibre The Philosophy of Recognition: Historical and Contemporary Perspectives, Lexington Books, 2010, 378pp., ISBN 9780739144251. Ací teniu un comentari del llibre.

Novament Hegel

2010-09-12T14:00:00.000-07:00

En un post anterior parlava de l'últim llibre d'A. Honneth, Das Ich im Wir. Com vaig explicar, la primera part del llibre està dedicada a les arrels hegelianes. He començat a traduir l'article "El regne de la llibertat realitzada", que tracta de la Filosofia del dret de Hegel. Les versions de la traducció es poden descarregar ací.

La fotografia que acompanya aquest post és una fotografia del Museu Hegel de Stuttgart. Sobre el mur es pot llegir "Tot allò que és, és racional", tot just una frase del pròleg de la Filosofia del dret. A l'edifici de l'estació de Stuttgart també hi ha una frase de Hegel, en lletres grans: "...dass diese Furcht zu irren schon der Irrtum selbst ist." ([potser] que aquesta por a errar ja siga l'error mateix), del pròleg de la Fenomenologia de l'esperit.

Seminari Internacional Teoria Crítica

2010-09-12T13:48:00.000-07:00

El 5 de novembre se celebrarà a Madrid, promogut pel CSIC, un seminari internacional sobre Teoria Crítica, coordinat per Mateu Cabot, Antonio Notario i José Antonio Zamora. Si vols descarregar el programa, fes clic ací. S'hi espera la presència de Detlev Claussen.

Columbia, de nou

2010-07-29T04:43:00.001-07:00

En un post anterior, en parlar de la marxa de Honneth a la Columbia University, em referia a la relació d'aquest centre amb C. W. Mills i H. Arendt. Cal fer esment també de la presència en aquest centre de Siegfried Kracauer, qui fou "director of research for applied social sciences" de la mateixa Universitat, i una figura nuclear en la constitució de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt.

Nou llibre de Honneth

2010-07-29T04:17:00.001-07:00

L'editorial Suhrkamp ha publicat Das Ich im Wir (El jo en el nosaltres) d'Axel Honneth, amb el subtítol "Studien zur Anerkennunstheorie" (Estudis sobre -o per a- la teoria del reconeixement). El llibre està dividit en quatre parts.

I. Arrels hegelianes.
-De l'anhel pel reconeixement. La fonamentació de Hegel de l'autoconsciència.
-L'imperi de la llibertat realitzada. La idea de Hegel d'una "Filosofia del dret".

II. Conseqüències sistemàtiques.
-El teixit de la justícia. Sobre els límits del procedimentalisme actual.
-Treball i reconeixement. Assaig d'una nova determinació teòrica.
-Reconeixement com a ideologia. Sobre la connexió de moral i poder.
-Fluidificacions d'allò social. Sobre la teoria de la societat de Luc Boltanski i Laurent Thévenot.
-Filosofia com a recerca social. Sobre la teoria de la justícia de David Miller.

III. Aplicacions teoricosocials.
-Reconeixement entre Estats. Sobre el substrat moral de les relacions interestatals.
-Autorealització organitzada. Paradoxes de la individualització.
-Paradoxes de la modernització capitalista. Un programa de recerca (junt amb Martin Hartmann)

IV. Complicacions psicoanalítiques.
-L'obra de la negativitat. Una revisió de la psicoanàlisi per la teoria del reconeixement.
-El jo en el nosaltres. Reconeixemen com a força motriu dels grups.
-Vessants del jo presocial. Una resposta a Joël Whitebook.
-Desempoderaments de la realitat. Formes seculars del consol.

El preu és de 12 euros i l'ISBN: 978-3-518-29559-5

Lectures

2010-06-25T10:34:00.000-07:00

Abans de l'estiu és un bon moment per fer projectes de comprar o llegir llibres. Indicaré algunes obres, unes més recents que altres, relacionades amb l'Escola de Frankfurt, que no han estat esmentades fins ara en aquest bloc.

Començaré amb l'estudi de Elisabeth Collingwood-Selby El filo fotográfico de la historia. Walter Benjamin y el olvido de lo inolvidable. Sobre Benjamin també cal fer esment de la Correspondance (1930-1940) entre Gretel Adorno i Walter Benjamin, que publicà Suhrkamp en 2005 i Gallimard en 2008 (Quan una edició en castellà o català?). Parlant de Benjamin, també s'ha de fer esment de Ruptura de la tradición. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger, amb edició de Gabriel Amengual, Mateu Cabot i Juan L. Vermal, publicat per Trotta el 2008. I parlant de Heidegger, no cal oblidar l'interessant La cabaña de Heidegger. Un espacio para pensar d'Adam Sharr, i que bé podria estimular una obra anàloga sobre l'edifici de l'IIS. De Judith Butler ha estat traduït Marcos de guerra. Las vidas lloradas, que inclou un article on comenta el treball sobre les fotografies de Susan Sontag (que revisa les tesis de Virginia Woolf). Continua publicant-se la sèrie de les obres completes d'Adorno, que ja d'estar pràcticament finalitzada (quan les lliçons pòstumes?). I, per últim, l'editorial Gedisa continua editant les obres de Kracauer, amb dos volums recents oninclou l'edició de El ornamento de la masa, el que s'afegeix a la seua edició anterior de Los empleados.
Au, a llegir...

Nou número de CRITICAL HORIZONS, amb un article de Honneth sobre Els Verds

2010-05-23T03:02:00.000-07:00

Ha estat publicat el darrer número de la revista Critical Horizons, Vol 11, No 1 (2010), amb la taula següent:

Articles

The Political Identity of the Green Movement in Germany:
Social-Philosophical Reflections.
Axel Honneth
5-18
Critical Theory and the Two-Level Account of Recognition
-Towards a New Foundation?
Somogy Varga
19-33
Democracy as a Tragic Regime:
Democracy and its Cancellation
Nathalie Karagiannis
35-49
Power and Social Criticism:
Reflections on Power, Domination and Legitimacy
Mark Haugaard
51-74
Kierkegaard, the Self, Authenticity and
the Teleological Suspension of the Ethical
Gavin Rae
75-97
History or Counter-Tradition?
The System of Freedom After Walter Benjamin
Wesley Phillips

Review Essays

Charles Taylor and the Secularization Thesis
John Rundell
119-132
The Changing Vessel of Memory
-Identity and Text in Religion and Cultural Memory by Jan Assmann
James Field
133-147

Reviews

Carolyn D’Cruz, Identity Politics in Deconstruction:
Calculating with the Incalculable (Aldershot: Ashgate, 2008), 127pp.
Miriam Bankovsky
149-155
Roger Foster, Adorno: The Recovery of Experience
(New York: SUNY Press, 2007), 1584 pp.
Josh Robinson

L'article d'Axel Honneth, sobre Die Grünen, presenta el següent abstract:

The Political Identity of the Green Movement in Germany: Social-Philosophical Reflections.

Axel Honneth

This paper attempts to articulate the common ground that could unite the different normative intuitions operative in the Green movement in Germany. The paper argues that only an extended conception of justice, one that would encompass references to nature, culture and the future, will be able to build a bridge between these different intuitions. However, caution must be exercised in the application of this extended conception of justice so that the worst-off are in each case the first targeted by it.

Ha mort Ludwig von Friedeburg

2010-05-20T12:19:00.000-07:00

L'Institut d'Investigació Social de la Universitat de Frankfurt ha comunicat la mort del professor Ludwig von Friedeburg (21 de maig de 1924 - 17 de maig de 2010).
El professor Ludwig von Friedeburg va pertànyer des del 1954 fins a la seua mort a l'Institut d'Investigació Social. S'hi va incorporar com a jove científic social, tot desenvolupant acurants estudis empirics. El 1966 fou nomenat tercer director, al costat de Max Horkheimer i Theodor W. Adorno. El 2001 va prendre la responsabilitat de dirigir la institució. Fou un assessor insustituïble i, gràcies al seus incansables esforços, s'assolí mantenir la continuïtat entre les generacions velles i les joves de l'Institut.

Aniversari de Marx

2010-05-09T02:04:00.000-07:00

El 5 de maig de 2010 s'acompliren 192 anys del naixement de Karl Marx. També: 10.018 setmanes i un dia o 70.127 dies. Ho celebre amb aquestes fotos de la tomba de Marx a Londres, fetes per Patricia Pérez (papemo@alumni.uv.es).

Frankfurt 4G

2010-04-24T14:18:00.000-07:00

El diari francés Le Monde presenta la traducció del llibre de Hartmut Rosa Accélération. Una critica social del temps com un fet relacionat amb l'aparició de la Quarta Generació de l'Escola de Frankfurt (Frankfur 4G, que diríem). L'autor ja va publicar en alemany: Fast forward - Essays zu Zeit und Beschleunigung : Standpunkte junger Forschung / hrsg. von Hartmut Rosa. In Kooperation mit Julia Clemens und Matthias Maye, Hamburg : Ed. Körber-Stiftun, 2003.
La web del seu Departament és: http://www.soziologie.uni-jena.de/en/LSRosa.html

Per cert, faig servir a classe el llibre Soziologische Theorien de Rosa, Strecker i Kottmann. He traduït els seus esquemes. Si alguna persona n'està interessada, que me'ls demana a la meua direcció electrònica: fjhernan@uv.es

Copie l'article francès de Laurent Jeanpierre en la seua totalitat.

L'époque n'est pas si lointaine où certains espéraient que l'évolution technique permette d'alléger le travail et de libérer du temps libre. Puissante en Occident durant les années de croissance de l'après-guerre, cette promesse n'a pas été réalisée. C'est même l'inverse qui s'est produit. Nous avons le sentiment de manquer de temps, tout en étant équipés de toujours plus d'appareils qui effectuent des tâches à notre place. Dans une grande ville, la possession d'une voiture entraîne automatiquement une augmentation du temps de transport. De façon surprenante, les nouvelles technologies exigent en réalité du temps supplémentaire. De cette manière, elles accroissent aussi le rythme de la vie.

Au coeur de cette logique paradoxale, il y a le processus d'accélération. C'est la thèse du sociologue et philosophe allemand Hartmut Rosa. Il en a défini les dimensions, les causes et les conséquences dans Accélération, un grand livre de théorie sociale qui contient une foule de données intrigantes sur les évolutions de notre rapport au temps. Selon lui, l'accélération définit l'essence de la modernité mieux que la rationalisation, l'individualisation, la division du travail ou la domestication de l'homme et de la nature. Libératrice pendant plus de deux siècles, elle mettrait aujourd'hui en péril la conduite de nos existences et, plus grave encore, la possibilité même d'une action politique capable de transformer le cours de l'histoire. L'accélération a "pétrifié" le temps.

FAST-FOOD ET "SPEED DATING"

Si le futuriste Marinetti ou des théoriciens comme Paul Virilio ont pressenti l'importance de l'accroissement de la vitesse dans la vie moderne, ils ont surtout insisté, selon Rosa, sur une seule de ses dimensions : l'accélération technique. Il ne faut par exemple aujourd'hui que six heures pour aller de l'Europe aux Etats-Unis, là où plusieurs semaines étaient nécessaires jusqu'au milieu du siècle dernier. Les technologies "compressent l'espace". Elles peuvent aussi accroître le rythme de la production matérielle ou le nombre et la fréquence des relations sociales, ainsi que le montrent les outils de communication actuels. Mais comme, en fait, elles prennent souvent plus de temps qu'elles n'en font gagner, les techniques entraînent aussi une "accélération du rythme de vie" dont les fast-foods, le speed dating, le haut débit de l'Internet, l'habitude nouvelle de faire plusieurs choses à la fois sont quelques-uns des symptômes actuels. A cela s'ajoute une troisième dimension du processus isolé par M. Rosa : l'accélération du changement social et culturel. "Il s'est écoulé trente-huit ans entre l'invention du poste de radio à la fin du XIXe siècle et sa diffusion à cinquante millions d'appareils, (...) tandis que cela n'a pris que quatre ans" pour la connexion à Internet, rappelle-t-il. Le rythme des innovations, la diffusion de la mode : tout va plus vite. Et, à l'échelle d'une vie, nous changeons de métiers, de conjoints ou d'orientations politiques beaucoup plus souvent qu'autrefois. Il s'agit d'être "flexible", n'est-ce pas ? Comme la vie moderne est pour beaucoup sans au-delà, autrement dit finie, il faut aussi qu'elle soit "bien remplie" pour être jugée bonne.

Face à cette frénésie croissante, il existe des "stratégies de décélération" comme vivre hors des grands centres, ou faire l'éloge de la lenteur ou de la décroissance. "Exclues des sphères sociales déterminantes", ce sont cependant, selon Hartmut Rosa, des résistances insuffisantes pour renverser l'emballement de la machine moderne. Nul n'échappe réellement aux effets de l'accélération. Ceux-ci touchent à la fois la vie personnelle et la vie sociale. A l'échelle individuelle, d'abord, le stress, l'hyperactivité ou, au contraire, la dépression sont ses pathologies, chacune plus fréquente aujourd'hui. Les identités deviennent tissées d'expériences juxtaposées : chaque engagement, amical, amoureux, politique ou religieux finit par prendre la forme d'un "projet" sans projection. "On n'est plus boulanger, conservateur ou catholique en soi, mais à un moment donné et pour un présent à la durée imprévisible mais qui tend constamment à se réduire", explique Hartmut Rosa. A l'échelle des sociétés, ensuite, l'évolution économique et technique et la politique sont "désynchronisées", si bien que les "véritables processus politiques permettant l'articulation et la synthèse des intérêts et la délibération démocratique deviennent de plus en plus difficiles". Le discours de la crise, la multiplication des politiques d'urgence, la "prévalence de l'exécutif sur le législatif" sont, pour M. Rosa, parmi les conséquences de la pression exercée par l'accélération sur le monde politique. En produisant des individus sans avenir et des gouvernants réactifs plutôt qu'actifs, le "noyau de la modernisation" s'est en définitive "retourné contre le projet de la modernité".

CATASTROPHE OU BARBARIE

Peut-on encore freiner ? M. Rosa est pessimiste. Il dessine dans sa conclusion quatre scénarios pour le futur, mais il tient le plus noir pour le plus probable : celui d'une "course effrénée à l'abîme" emportant un monde impuissant. A moins que des régimes autoritaires ne parviennent à arrêter la vitesse. Catastrophe ou barbarie...

On ressort ébranlé de ce livre brillant et riche, à l'exposition quelquefois compliquée, et ce d'autant que les critiques qu'il appelle noirciraient sans doute encore le tableau qu'il dessine. Ainsi, Hartmut Rosa n'analyse pas le fait que l'accès à la vitesse est très inégal dans nos sociétés. Ces inégalités sont-elles porteuses d'exclusions violentes, de crises futures ou d'une dynamique sociale alternative à l'accélération ? L'auteur aurait dû également tenir compte du fait que le processus d'accélération est allé de pair, depuis la révolution industrielle, avec un accroissement du contrôle. C'est ce que montre par exemple l'inflation des fichiers de données personnelles, parallèle au développement des réseaux de communication contemporains. Il y a là une menace de plus pour les libertés publiques et le projet politique moderne.

Quoiqu'il advienne, Hartmut Rosa montre aussi qu'envisager un avenir sombre et une histoire sans lendemain est un effet induit par le processus d'accélération. Mais si vous avez pris le temps de lire cet article et si vous lisez son livre, tout n'est peut-être pas encore perdu.

Accélération. Une critique sociale du temps (Beschleunigung. Die Veränderung des Zeitstrukturen in der Moderne) d'Hartmut Rosa. Traduit de l'allemand par Didier Renault, La Découverte, "Théorie critique", 476 p., 27,50 €.

Llibre homenatge a Axel Honneth

2010-04-15T05:58:00.000-07:00

L'editorial Suhrkamp ha publicat "Sozialphilosophie und Kritik", un gruixut volum de 740 pp., editat per Rainer Forst, Martin Hartmann, Rahel Jaeggi i Martin Saar, dedicat a Axel Honneth en el seu 60è aniversari. L'índex és:
- Vorwort der Herausgeber
– Maeve Cooke: Wertepluralismus und Selbstverwirklichung; Überlegungen zu einer postuniversalistischen Politik der Anerkennung
– Alessandro Ferrara: Das Gold im Gestein; Verdinglichung und Anerkennung
– Eva Illouz: Das Verlangen nach Anerkennung; Liebe und die Verletzlichkeit des Selbst
– Christoph Menke: Das Nichtanerkennbare; Oder warum das moderne recht keine »Sphäre der Anerkennung« ist
– Frederick Neuhouser: Die normative Bedeutung von »Natur« im moralischen und politischen Denken Rousseaus
– Robert B. Pippin: Zu Hegels Behauptung, Selbstbewusstsein sei »Begierde überhaupt«
– Martin Seel: Anerkennung und Aufmerksamkeit; Über drei Quellen der Kritik
– Ludwig Siep: Kampf um Anerkennung bei Hegel und Honneth – Rainer Forst: Zwei Bilder der Gerechtigkeit
– Martin Frank: Ius post bellum; Überlegungen zum Verhältnis der drei Teil der Theorie des gerechten Krieges – Stefan Gosepath: Zum Ursprung der Normativität
– Klaus Günther: Anerkennung, Verantwortung, Gerechtigkeit
– Hans Joas: Eine deutsche Idee von der Freiheit? Cassirer und Troeltsch zwischen Deutschland und dem Westen
– Georg Lohmann: Moral als Implikation von Liebe
– David M. Rasmussen: Die Möglichkeit globaler Gerechtigkeit
– Beate Rössler: Autonomie und Ambivalenz
– Lutz Wingert: Was ist und was heoßt »unverfügbar«? Philosophische Überlegungen zu einer nicht nur ethischen Frage
– Ursula Wolf: Reflexion und Identität; Harry Frankfurts Auffassung menschlichen Handelns
– Joel Anderson: Autonomielücken als soziale Pathologie; Ideologiekritik jenseits des Paternalismus
– Luc Boltanski: Eine Studie in Schwarz; Recht und soziale Ordnung im Kriminalroman
– Nancy Fraser: Feminismus, Kapitalismus und die List der Geschichte
– Martin Hartmann: Vorstellungskraft, Mitgefühl und Kritik; Überlegungen im Anschluss an Adam Smith
– Rahel Jaeggi: Was ist eine (gute) Institution?
– Thomas McCarthy: »Neo-Rassismus« Überlegungen zur rassistischen Ideologie nach dem Niedergang der »Rasse«
– Martin Saar: Macht und Kritik
– Michael Walzer: Gesellschaftskritik und Gesellschaftstheorie
– Martin Dornes: Überlegungen zum Strukturwandel der Psyche; Eine programmatische Skizze
– Andreas Kuhlmann: Wir Mahlerianer, Zur Symphonik in der Spätmoderne
– Hartmut Rosa: Von der stabilen Position zur dynamischen Performanz; Beschleunigung und Anerkennung in der Spätmoderne
– Charles Taylor: Die Bedeutung des Säkularismus
– Joel Whitebook: Vom Faschismus zum Fundamentalismus; Kritische Theorie und Psychoanalyse heute
– Andreas Wildt: Die ergreifende Macht der Musik, an Beispielen aus Mozarts »Don Giovanni« und »Zauberflöte«

2010-04-14T02:01:00.000-07:00

La revista Critical Horizons dedica un número (vol. 10, núm. 3, 2009) a la teoria del reconeixement. Els articles són:

Christian Lazzeri: Recognition and Redistribution: Rethinking N. Fraser’s Dualistic Model, pp. 307-340

Italo Testa: Second Nature and Recognition: Hegel and the Social Space, pp. 341-370

Edoardo Toniolatti: From Critique to Reconstruction: On Axel Honneth’s Theory of Recognition and its Critical Potential, pp. 371-390

David Wild: Alain Badiou’s Politics and the Problem of Social History, pp. 391-411

Les recensions es poden descarregar en format PDF, fent clic ací

Una placa commemorativa per a Adorno

2010-04-09T10:55:00.000-07:00

Al post del 8 de maig de 2009 vaig escriure que "la biografia d'Adorno preparada per Stefan Müller-Doohm (En tierra de nadie. Theodor W. Adorno: una biografía intelectual. Barcelona: Herder, 2003), no inclou un vell mapa de Frankfurt on estan indicades les adreces més importants en la vida d'Adorno". Hi explicava que "Les adreces que indica Müller-Doohm són:

Botiga de vins de Bernhard Wiesengrung: Schöne Aussicht, 7

Vivenda de la família Oscar Wiesengrund (fins a setembre 1914): Schöne Aussicht, 9 [...]".

Doncs bé, a les adreces indicades no hi ha cap placa commemorativa, com sí que hi ha en altres llocs de la ciutat, com explicava al mateix post.

Naturalment, les vivendes que hi ha no són les originals, que probablement serien destruïdes durant la Segona Guerra Mundial. Això, no obstant, no hauria de ser entrebanc per posar-hi una placa, com acredita el fet que a pocs metres es trobe una vivenda amb la placa commemorativa perquè hi va morir el 1860 A. Schopenhauer (el núm. 16 del mateix carrer) (vegeu fotos inferiors).

Més fotos de Columbia

2010-03-03T04:05:00.000-08:00

Fa uns dies, en el post de la contractació de Axel Honneth a la University de Columbia, vaig incloure una fotografia de la Universitat nevada. En l'arxiu de la revista Life, que es pot consultar en google, http://images.google.com/hosted/life , he trobat aquesta altra foto d'un reportatge de 1954, en el qual també hi ha dos fotos del sociòleg C. W. Mills.

Honneth a Tel Aviv

2010-02-20T13:23:00.000-08:00

Sembla que amb correspondència a la invitació a José Brunner per a les Adorno-Vorlesungen d'enguany, Axel Honneth ha estat convidat a "The Six Annual Lecture on Human Rights 2010", organitzat per el Minerva Center for Human Rights que dirigeix Brunner.

Honneth dictarà una conferència el pròxim 7 de març, amb el tema: Reconeixement entre Estats: sobre el substrat moral de les relacions internacionals.

Honneth a Columbia

2010-02-10T10:44:00.000-08:00

La Columbia University publica el següent anunci:

Professor Axel Honneth to join the Philosophy Department in 2011
We are delighted to announce that Axel Honneth, currently Professor of Philosophy and Director of the Institut für Sozialforschung (originally home to the so-called Frankfurt School) at the University of Frankfurt, Germany, will join the Philosophy Department of Columbia University. Professor Honneth will come on a Mellon appointment and will hold the newly established Jack B. Weinstein Chair in the Humanities. The appointment will be effective beginning with the Fall 2011 semester.

Reedició Teoria de l'Acció Comunicativa

2010-02-06T07:20:00.001-08:00

L'editorial Trotta ha reeditat la Teoria de l'acció comunicativa de Jürgen Habermas, sense dubte l'obra més important de l'Escola de Frankfurt del darrer quart del segle XX. Per a més informació, feu clic ací. L'edició, que manté la traducció de M. Jiménez, aplega els dos toms originals en un sol volum de 992 pàgines.

Novetats bibliogràfiques

2010-01-22T09:59:00.000-08:00

S'anuncien dues novetats bibliogràfiques. L'edició de les Adorno-Vorlesungen 2008, que tindrà com a títol:
L. Boltanski; B. Schwibs; A. Russe: Soziologie und Sozialkritik. Frankfurt a.M.: Suhrkamp.
I l'estudi de Walter Busch, Geschichte der Frankfurter Schule: Kritische Theorie und Politik, que publicarà a Munic l'editorial Fink.

Simposi Ricoeur, amb Honneth

2009-12-20T08:11:00.000-08:00

La Universidade Nova de Lisboa anuncia el simposi Reading Ricoeur: Hermeneutics and Practical Philosophy, els dies 7-10 de juliol de 2010. S'hi detalla en l'anunci:

With the Official Support of the Fonds Ricoeur, the International Institute for Hermeneutics and the Society for Ricoeur Studies.

Confirmed Keynote Speakers: Axel Honneth (Johann Wolfgang Goethe-Universität, Frankfurt am Main), Andrzej Wiercinski (Albert-Ludwigs-Universität, Freiburg) Carlos João Correia (Universidade de Lisboa), Daniel Frey (Université Marc Bloch, Strasbourg), David Pellauer (DePaul University, Chicago), Fernanda Henriques (Universidade de Évora), George Taylor (University of Pittsburgh), Gilbert Vincent (Université Marc Bloch, Strasbourg), Jerôme Porée (Université de Rennes), Johann Michel (Université de Poitiers, EHESS), Maria Luísa Portocarrero (Universidade de Coimbra), Michel Renaud (Universidade Nova de Lisboa), Richard Kearney (Boston College)

This four-day international symposium will aim to pay homage to the influential French philosopher Paul Ricoeur, on the fifth anniversary of his death. Ricoeur’s vast and prolific philosophical career left us with an immense corpus whose hermeneutical appropriation and reinterpretation might still contribute to expand several philosophical areas, if complemented by new theoretical insights. We intend to analyze and further develop what we could call Ricoeur’s Practical Philosophy, that is, his reflections on Ethics, Political Philosophy and Social Philosophy. We welcome papers assessing the contributions of Ricoeurian philosophy in any one of these areas, but also contributions coming from moral, political and social philosophers who are not specialists in Ricoeur, as long as their insights help us explore and rethink the creative possibilities of human action.

Papers dealing with the role of recognition theory in philosophy will be especially welcome as well as, of course, presentations dealing with the areas of hermeneutics indicated below. The topics of the papers might include, but need not be restricted to: Applied Ethics Critical Theory Ethics and Politics Feminist Theory Hermeneutics and Law Hermeneutics and Literature Hermeneutics, Memory and History Hermeneutics and Philosophy of Religion Hermeneutics of the Self Recognition Theory Theology Abstracts (approximately 300 words, either in English or French) should be sent to Gonçalo Marcelo, Maria João Coelho and Sara Fernandes (ricoeur2010@gmail.com). The deadline for submissions is February 15, 2010. Submissions should include a separate sheet with the title of the paper, author’s name, contact, institutional affiliation, main research interests and works published. Notification of acceptance will be given by April 1. Final papers will have to be suitable for a 30 minutes presentation.

Honneth, Crítica del agravio moral

2009-12-20T02:20:00.000-08:00

L'editorial Fondo de Cultura Económica ha publicat una antologia de textos d'Axel Honneth, amb el nom Crítica del agravio moral. Patologías de la sociedad contemporánea amb la taula següent:

Introducción, por Miriam Mesquita Sampaio de Madureira...9
Nota del editor...49

I. Patologías de lo social. Tradición y actualidad de la filosofía social...51
II. Foucault y Adorno. Dos formas de una crítica a la modernidad...125
III. Lo otro de la justicia. Habermas y el desafío ético del posmodernismo...151
IV. Desarrollo moral y lucha social. Enseñanzas de filosofía social de la obra temprana de Hegel...197
V. Justicia y libertad comunicativa. Reflexiones en conexión con Hegel...225
VI. La dinámica social del desprecio. Para determinar la posición de una Teoría Crítica de la sociedad...249
VII. Autonomía descentrada. Consecuencias de la crítica moderna del sujeto para la filosofía moral...275
VIII. Comunidades postradicionales. Una propuesta conceptual...293
IX. Entre Aristóteles y Kant. Esbozo de una moral del reconocimiento...307
X. La teoría de la relación de objeto y la identidad posmoderna. Sobre el presunto envejecimiento del psicoanálisis...333
XI. Realización organizada de sí mismo. Paradojas de la individualización...363
XII. Paradojas del capitalismo, por Martin Hartmann y Axel Honneth...389
Índice de nombres...423

Un repàs bibliogràfic

2009-12-05T06:06:00.000-08:00

Boudewijn de Bruin i Christopher Zurn publicaren en 2009 el llibre New Waves In Political Philosophy, del qual hi ha edició en paper i digital. Axel Honneth escriu: "In this volume, a young generation of political theorists and philosophers successfully overcome the established paradigms of political philosophy. In leaving behind problems related to a heavily normative approach to politics, they return to classical problems in our political self-understanding, such as the conceptualization of ideology, engagement with questions of social suffering and human needs, and attention to the subject of politics."

Durant 2009 també ha estat publicat el volum 8é, Einbahnstrasse, de la Walter Benjamin. Werke und Nachlass. Kritische Gesamtausgabe, de l'editorial Suhrkamp, a cura de Detlev Schöttker, autor del llibre Bertolt Brechts Ästhetik des Naiven, Stuttgart: Metzler, 1989.

Blog sobre Axel Honneth

2009-11-22T01:07:00.001-08:00

Francisco Darmendrail, de Xile, ha obert un blog sobre Axel Honneth. Es pot visitar en: http://darmendramus2.blogspot.com

Debat Honneth-Sloterdijk

2009-11-21T13:56:00.000-08:00

Al diari Levante-EMV hi ha un resum de Benno Herzog sobre el debat Honneth-Sloterdijk. Podeu veure'l fent clic ací.

J. Brunner a les Lliçons Adorno

2009-11-01T09:59:00.000-08:00

El professor Jose Brunner dictarà les conferències Adorno (Adorno Vorlesungen) d'enguany, que se celebraran els dies 4-6 de novembre, amb el tema La política del trauma. El professor Brunner és docent a la Universitat de Tel Aviv. La seua pàgina:
http://www.law.tau.ac.il/Eng/?CategoryID=242&ArticleID=171&Page=1

Suspés el Congrés Benjamin

2009-09-15T13:57:00.000-07:00

Mateu Cabot, organitzador del Congrés Benjamin a Eivissa, anuncia la suspensió de l'esdeveniment, amb aquesta nota: SUSPENSIÓN DEL CONGRESO BENJAMIN-IBIZA 1932-2010
He d'agrair la informació al comentari de Pedro Garcia Pilán.

Dificultades materiales y complejidad organizativa en Ibiza, han provocado un retraso considerable en todos los preparativos del congreso anunciado en estas mismas páginas [http://www.mateucabot.net]. La imposibilidad de cumplir en las condiciones actuales con los objetivos de la convocatoria han llevado al comité organizador de este congreso a suspender su convocatoria.

Es nuestra intención retomar los trabajos preparatorios cuando las condiciones de su organización permitan una celebración del mismo acorde con sus objetivos.

Rogamos a las personas interesadas disculpen los perjuicios que pueda suponer esta suspensión.

Mateu Cabot

Presidente del Comité Organizador

Habermas, sobre Honneth

2009-07-18T02:48:00.001-07:00

Die Zeit publica un article de Habermas sobre Honneth, en el 60é aniversari d'aquest filòsof social. El teniu en:

http://www.zeit.de/2009/30/Philosoph-Honneth

Per la importància del text en la història de l'Escola de Frankfurt, el copie sencer. Més endavant el traduiré.

Arbeit, Liebe, Anerkennung

Von Jürgen Habermas | © DIE ZEIT, 16.07.2009 Nr. 30

Der Philosoph Axel Honneth wird 60. Eine Gedankenreise von Marx zu Hegel nach Frankfurt und wieder zurück

Axel Honneth hat mit seinem sozialphilosophischen Werk ein breites Echo gefunden. Seine zügig ins Englische übersetzten Bücher haben in internationalen Zeitschriften lebhafte Diskussionen ausgelöst. Heute hat er schon Mühe, mit den interessierten Kommentaren Schritt zu halten und alle Kritiker zu befriedigen, die Repliken erwarten. In der Wahrnehmung der Profession steht Honneth heute neben Philosophen wie Martha Nussbaum, Robert Pippin, Avishai Margalit oder Judith Butler. Dass seine Bücher eine erhebliche Resonanz finden, verrät ebenso viel über die Substanz der Theorie wie über das schriftstellerische Talent des Autors.

Der junge Honneth hat während der siebziger Jahre in Bonn Philosophie und in Berlin Soziologie studiert. Diplomiert in beiden Fächern, gehört er zu einer nahezu ausgestorbenen Spezies, die in Deutschland, wenn man an Max Scheler und Helmuth Plessner, an Arnold Gehlen und René König, an Max Horkheimer und Theodor W. Adorno denkt, einmal eine starke Tradition gebildet hat. Dieser akademischen Herkunft verdankt Honneth auch sein anhaltendes Interesse an der philosophischen Anthropologie, über die er zusammen mit seinem Freund Hans Joas schon zwei Jahre vor der Promotion ein Buch geschrieben hat, das in der damaligen philosophischen Landschaft exzeptionell war. Die Dissertation, die bei seinen Lehrern Urs Jaeggi und Michael Theunissen entstanden ist, verrät das lebenslang bestimmend gebliebene Interesse an der Fortsetzung der von Horkheimer begründeten Tradition. Honneth behandelt darin auch die radikale Machttheorie des mittleren Foucault, um die inzwischen sichtbar gewordenen Defizite der Gesellschaftstheorie Frankfurter Provenienz auszugleichen. Ich will nicht verschweigen, dass der Autor damals keineswegs schonender mit meinem Buch Erkenntnis und Interesse (1968) umgegangen ist.

Die unerlässlichen Bedingungen für »sittliche« Lebensverhältnisse

Diese kritische Distanz war eine gute Voraussetzung für ein Jahrzehnt der engen und produktiven Zusammenarbeit in Frankfurt. Unmittelbar nach der Habilitation beginnt Honneth eine erfolgreiche Karriere, die ihn über Professuren in Konstanz, Berlin und New York 1996 wieder nach Frankfurt führt, wo er vier Jahre später als Nachfolger Ludwig von Friedeburgs auch die Leitung des Instituts für Sozialforschung übernimmt. Die historische Aura dieses einst berüchtigten, von der SA bereits im März 33 gestürmten und inzwischen berühmten Instituts ist seit Adornos Tod für jeden Nachfolger eher eine Belastung gewesen. Wem, wenn nicht Honneth, hätte es gelingen können, dieses Institut wieder mit intellektuellem Leben zu erfüllen?

Honneth hat eine gewisse Kontinuität zur ersten Generation der Frankfurter Schule wieder hergestellt. Es gibt sogar eine neue Zeitschrift für Sozialforschung , wenn auch klugerweise nicht ganz unter diesem Namen. Es sind nicht nur die bewundernswerte kommunikative Fähigkeit und das sozial aufgeschlossene Temperament, die diese organisatorischen und theoriepolitischen Leistungen möglich gemacht haben. Der Erfolg verdankt sich auch dem Netz von ebenso weit gespannten wie dichten akademischen Kontakten mit herausragenden Kollegen in England, Frankreich und den USA, aber auch in Israel, in Japan, Korea und anderen Ländern.

Seine wissenschaftliche Reputation hat Honneth mit der Habilitationsschrift Kampf um Anerkennung begründet. Der Untertitel – »zur moralischen Grammatik sozialer Konflikte« – verrät das Interesse an einer gesellschaftstheoretisch begründeten Gegenwartsdiagnose. Worauf zielt Gesellschaftskritik ab, und wie kann sie begründet werden? Wenn sie sich nicht paternalistisch über die Köpfe derer hinwegsetzen will, die der Diagnose unterzogen werden, muss sie an die Kritik der Beteiligten selber anknüpfen. Diese äußert sich freilich unmissverständlich nur in manifesten Erscheinungen des Protestes, zum Beispiel in sozialen Kämpfen und revolutionären Bewegungen. Die historischen Studien von Barrington Moore über Erfahrungen der Ungerechtigkeit, die zu Protest und Widerstand motivieren, lenken Honneths Aufmerksamkeit auf soziale Phänomene der Kränkung, der Beleidigung und der Erniedrigung. Er erkennt in der subjektiven Erfahrung der Missachtung das unbefriedigte Bedürfnis nach Anerkennung und im Protest der Erniedrigten und Beleidigten jene asymmetrische Beziehung, worin eine Seite der anderen die geschuldete Anerkennung vorenthält. Gesellschaftskritik entzündet sich an Verhältnissen systematisch versagter Anerkennung, die die menschliche Würde verletzen.

Honneth bringt diese Verhältnisse mithilfe der Anerkennungstheorie des jungen Hegel auf den Begriff. Hegel hatte in Jena anhand der Beziehungsmuster der persönlichen Liebe, des Rechts und der solidarischen Zusammenarbeit paradigmatische Fälle wechselseitiger Anerkennung analysiert. Diese Beziehungsmuster nutzt Honneth als normative Folie für das Aufspüren versagter Anerkennung. Liebe und Fürsorge sind Beziehungen, die es den Beteiligten ermöglichen, sich im »Sein beim Anderen« selber wiederzufinden. Rechtspersonen achten sich gegenseitig als Träger subjektiver Rechte innerhalb eines Systems von Rechten, das auf gegenseitiger Anerkennung beruht. Und solidarische Beziehungen stellen sich in wohlgeordneten Kooperationszusammenhängen her, in denen sich jeder Einzelne verwirklichen kann, weil dessen Leistungen von allen übrigen Personen als Beitrag zur Beförderung des gemeinsamen Wohls gewürdigt werden. In jedem dieser Fälle nimmt die Anerkennung als fürsorgende Identifizierung mit dem geliebten Objekt, als wechselseitige Achtung von Rechtspersonen und als gegenseitige Wertschätzung von funktionalen, für das gemeinsame Gute förderlichen Leistungen eine besondere Qualität an. In dieser Solidarität erfüllen sich erst »sittliche« Lebensverhältnisse, die allen Individuen gleichermaßen den Raum für ein nichtverfehltes Leben eröffnen.

Allerdings hat der Blick auf manifeste Widerstände eine begrenzte Reichweite. An Gesellschaften, in denen halbwegs stabile Verhältnisse herrschen, prallt er ab – auch wenn die soziale Ungleichheit wächst, Armut und Marginalisierung zunehmen, sensible Lebensbereiche den Imperativen des Marktes und der Bürokratie unterworfen werden, die Innenstädte veröden, die staatlich alimentierten Güter verknappen und die Infrastruktur der öffentlichen Meinungsbildung zerfällt. Deshalb zielt Honneths eigentliches Interesse darauf ab, den Blick für jene normalisierten, jene stummen Pathologien zu schärfen, deren Wurzeln in unauffälligere Schichten der verletzten Integrität von Gruppen und Individuen hineinreichen. Wenn sich dieser mikrologische Blick auf die unspektakulären, die schwärenden Symptome verborgener Pathologien richten soll, muss das begriffliche Instrumentarium der Anerkennungstheorie auch für die subtileren Folgen versagter Anerkennung empfindlich sein.

»Entfremdung« und »Verdinglichung« sind keine antiquierten Begriffe

Honneth verfährt mit großer hermeneutischer Sensibilität, wenn er seine leitende Intuition an Beispielen aus der Literatur oder an behutsam analysierten Alltagsphänomenen erläutert. Dem verletzbaren Anderen können wir nur gerecht werden, wenn wir durch Zuwendung und Unterstützung, durch Bestätigung und Anerkennung sein Ich stärken und sein Selbstvertrauen, seine Selbstachtung, sein Selbstwertgefühl fördern.

Um es auf den kontroversen Punkt zuzuspitzen: Nicht die Ermöglichung der moralischen Freiheit unter egalitären Gesetzen ist für Honneth der entscheidende normative Bezugspunkt, sondern die soziale Ermöglichung der ethischen Freiheit einer gelingenden Selbstbeziehung. Und diese wird als Ergebnis einer kooperativen Beziehung gedacht, die die Selbstverwirklichung eines jeden von der reziproken Wertschätzung aller anderen abhängig macht.

Honneth weiß, dass er nicht in eine Psychologie der Anerkennung abgleiten darf, wenn die Anerkennungstheorie ein Schlüssel für soziale Pathologien sein soll. Je schärfer er das Mikroskop auf einfache Interaktionen einstellt, umso größer ist die Gefahr des Gesellschaftsdiagnostikers, über die Köpfe der Betroffenen hinweg zu bestimmen, was ihnen wehtut, was mithin als Symptom gesellschaftlich entstellter Verhältnisse gelten kann. Im Bewusstsein dieser Schwierigkeiten hat Honneth seine Theorie der Anerkennung während der letzten zwei Jahrzehnte mit großer Konsequenz ausgearbeitet. Er hat mit Nancy Fraser eine viel beachtete Diskussion über die Frage geführt, ob mit dem Begriff der Anerkennung auch die drängenden Probleme der Verteilungsgerechtigkeit erfasst werden können. Er hat in den Tanner-Lectures einen höchst originellen Versuch unternommen, den klassischen Begriff der Verdinglichung als »vergessene« Anerkennung zu rehabilitieren. Er hat elementare Anerkennungsbeziehungen auch unter Aspekten der Erkenntnistheorie untersucht.

Diese losen Enden will Honneth nun in einer Rekonstruktion der Hegelschen Rechtsphilosophie zusammenführen. Es geht dabei um ein Resetting: Honneth tut den historischen Schritt von Marx zu Hegel zurück, um das Programm »von Hegel zu Marx« neu einzustellen. Darin lässt sich auch der riskante Versuch einer formalen Ethik wiedererkennen. Ein neues sozialethisches Vokabular soll den Beschreibungen der komplexen Gegenwartsgesellschaft wieder die kulturkritische Kraft verleihen, die nach Adorno im plappernden Tiefsinn versickert ist. Es fehlen beispielsweise nicht nur die aufspießenden Begriffe, um die Obszönität der jetzigen Krise anzuzeigen, sondern auch die denunzierenden Worte, um die tonlos eingewöhnten sozialen Verwerfungen blitzartig zu beleuchten.

Ich kann auf den Lebensabschnitt zurückblicken, den Honneth nun vor sich hat. Der 60. Geburtstag ist das richtige Datum, um ihm für sein anspruchsvolles Projekt Erfolg zu wünschen.

Simposi en honor d'Axel Honneth

2009-07-16T15:39:00.000-07:00

Thomas Gregersen, en el seu blog Political Theory - Habermas and Rawls, que es troba en http://habermas-rawls.blogspot.com ha publicat el següent post:

A symposium in honor of Axel Honneth's 60th birthday will be held at Frankfurt University on July 17, 2009:

„Anerkennung und Kritik“
Symposium zu Ehren von Prof. Dr. Axel Honneth

Program

Fred Neuhouser (Columbia University) - Hegel und Rousseau. Zwei Begriffe der Anerkennung

Martin Seel (Frankfurt University) - Anerkennung und Aufmerksamkeit. Über drei Quellen der Kritik

Maeve Cooke (University College, Dublin) - Wertepluralismus und Selbstverwirklichung. Überlegungen zu einer postuniversalistischen Politik der Anerkennung

Christoph Menke (Frankfurt University) - Das Nichtanerkennbare. Oder warum das moderne Recht keine "Sphäre der Anerkennung" ist.

The symposium is arranged by Rainer Forst, Martin Hartmann, Rahel Jaeggi, and Martin Saar.

Comentari rebut sobre Crítica del Poder

2009-07-16T15:36:00.000-07:00

Pedro García Pilán ha enviat el següent comentari sobre un post anterior, on comentava l'edició castellana de Crítica del poder, d'A. Honneth:

El libro se encuentra ya en las librerías, publicado por Antonio Machado Libros, que ha recogido el fondo de la antigua editorial Visor (actual distribuidora).

Moltes gràcies per l'aclariment.

Guardonat l'editor espanyol de l'Escola de Frankfurt

2009-07-08T14:24:00.000-07:00

(Foto: EFE, manllevada de la web d'El País)

La Universitat Internacional Menendez y Pelayo ha concedit el doctorat honoris causa a Francisco Pérez González (Pancho), fundador de l'editorial Taurus, responsable de traduccions al castellà de Benjamin, Horkheimer, Adorno, Habermas, etc.
Més informació ací.
Taurus és ara part del grup PRISA:
http://www.taurus.santillana.es

Edició aniversari dels textos filosòfics de Habermas

2009-06-04T07:11:00.000-07:00

L'editorial Suhrkamp ha anunciat una edició, en cinc volums, dels textos filosòfics de Jürgen Habermas, tot coincidint amb el 80é aniversari del filòsof social alemany, que se celebrarà el 18 de juny. Els volums són:
Vol. 1: Fonamentació teòrico-lingüística de la sociologia.
Vol. 2: Teoria de la racionalitat i del llenguatge.
Vol. 3: Ètica del discurs.
Vol. 4: Teoria política.
Vol. 5: Crítica de la raó.
Més informació:
http://www.suhrkamp.de/philosophische_texte_344.html

Textos sobre comunicació, mitjans i cultura

2009-05-28T04:12:00.000-07:00

La pàgina web nombre falso (www.nombrefalso.com.ar) presenta una selecció de textos de l'Escola de Frankfurt sobre comunicació, mitjans de comunicació i cultura, que es poden descarregar d'internet. Són:

Jürgen Habermas: Sobre el concepto de opinión pública
Max Horkheimer y Theodor W. Adorno: La industria cultural. Iluminismo como mistificación de masas
Theodor W. Adorno: Televisión y cultura de masas
Alicia Entel, Víctor Lenarduzzi y Diego Gerzovich: La Escuela de Frankfurt en América Latina
Walter Benjamin: La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica
Jesús Martín-Barbero: Industria cultural: capitalismo y legitimación

La relació completa de textos, en:

http://www.nombrefalso.com.ar/index.php?opcion=apuntes

Traducció anglesa de Patologies de la raó

2009-05-25T03:06:00.000-07:00

Columbia University Press ha publicat el passat 9 d'abril la traducció anglesa de Patologies de la raó, d'Axel Honneth. El llibre té 236 pàgines i l'ISBN 0231146264 i 978-0231146265. La traducció és del professor James Ingram, qui ja ha traduït algunes obres de Honneth.

La descripció que fa del llibre és:
Axel Honneth has been instrumental in advancing the work of the Frankfurt School of critical theorists, rebuilding their effort to combine radical social and political analysis with rigorous philosophical inquiry. These eleven essays published over the past five years reclaim the relevant themes of the Frankfurt School, which counted Theodor W. Adorno, Max Horkheimer, Walter Benjamin, Jürgen Habermas, Franz Neumann, and Albrecht Wellmer as members. They also engage with Kant, Freud, Alexander Mitscherlich, and Michael Walzer, whose work on morality, history, democracy, and individuality intersects with the Frankfurt School's core concerns.

Collected here for the first time in English, Honneth's essays pursue the unifying themes and theses that support the methodologies and thematics of critical social theory, and they address the possibilities of continuing this tradition through radically changed theoretical and social conditions. According to Honneth, there is a unity that underlies critical theory's multiple approaches: the way in which reason is both distorted and furthered in contemporary capitalist society. And while much is dead in the social and psychological doctrines of critical social theory, its central inquiries remain vitally relevant.

Is social progress still possible after the horrors of the twentieth century? Does capitalism deform reason and, if so, in what respects? Can we justify the relationship between law and violence in secular terms, or is it inextricably bound to divine justice? How can we be free when we're subject to socialization in a highly complex and in many respects unfree society? For Honneth, suffering and moral struggle are departure points for a new "reconstructive" form of social criticism, one that is based solidly in the empirically grounded, interdisciplinary approach of the Frankfurt School.

Congrés sobre Benjamin

2009-05-24T03:13:00.000-07:00

Mateu Cabot (mcabot@uib.es, www.mateucabot.net) i altres professors de la Universitat de les Illes Balears han llançat una primera circular per a un Congrés sobre Walter Benjamin, el contingut de la qual copie a continuació:

Congreso Walter Benjamin Ibiza 1932-2010
19-20 de Abril 2010
PRIMERA CONVOCATORIA – Marzo 2009

El pensamiento de Walter Benjamin (1892-1940), lejos de estar clausurado, contiene potentes herramienta para descifrar la realidad de nuestro complejo y globalizado modo de vida actual. La reflexión de Benjamin, realizada en un contexto histórico y vital como mínimo dramático, obtuvo de las dos estancias del pensador en la isla de Ibiza (en 1932 y 1933) un enorme caudal de inspiración. Las que serán nociones centrales de su pensamiento maduro, experiencia (Erfahrung) y narración (Erzählung), encuentran en la isla de

Ibiza, pobre y tradicional en aquellos años, un excelente laboratorio de trabajo: calibrar (viniendo del corazón de Europa, como era el Berlin de principios del siglo XX) el resultado de la modernización: las luces y las sombras de lo que significan los enormes avances tecnológicos y las profundas transformaciones sociales del último siglo. Setenta y cinco años después, apenas quedan rastros de aquella Ibiza cerrada y atrasada. Mientras tanto, las ideas de progreso y modernización, otrora ideales incuestionables, ha sido despojadas de sus ropajes y vistas en su justa dimensión. Es hoy de extrema actualidad la cuestión de la continuidad de nuestras formas de vida culturales, sometidas a las exigencias económicas de un mercado globalizado. Walter Benjamin, en esta coyuntura y en esta isla, pensó cómo conservar aquello que debía pervivir, como si de nuestra alma se tratara; que debía pervivir ante el viento huracanado de la civilización; aquello encarnado en Beethoven, Bach, Rembrandt, Goethe, Baudelaire, ...

El congreso se estructurará en tres partes:
1. Conferencias sobre la actualidad del pensamiento de Walter Benjamin.
2. Sesiones de trabajo para la presentación y debate de trabajos de investigación sobre el autor.
3. Actividades relacionadas con su mundo (música, literatura, vida cotidiana).
Se celebrará en el Club Diario de Ibiza (http://club.diariodeibiza.es) situado en la ciudad de Ibiza, los días 19 y 20 de abril de 2010 (lunes y martes).
El programa, preliminar, del congreso es la siguiente:

El programa, preliminar, del congreso es la siguiente:
................2010-04-19.......................................2010-04-20
Mañana.....Inauguración del congreso............Sesión de trabajo 2
Tarde........Sesión de trabajo 1.........................Sesión de trabajo 3
Noche.......Inauguración de la exposición........Concierto de clausura

PRESENTACIÓN DE TRABAJOS:
El Congreso está abierto a la presentación de ponencias sobre la actualidad del pensamiento de Walter Benjamin. Las comunicaciones aceptadas serán presentadas por el autor en las sesiones de trabajo programadas. En ellas, cada ponente dispondrá, para la presentación y debate de su ponencia, de 45 minutos (30 de exposición y 15 de debate).
Las comunicaciones tendrán una extensión máxima de 5.000 palabras (20 páginas de 2100 caracteres, aprox.). Se remitirá asimismo un resumen de no más de 200 palabras junto con el boletín de inscripción. Una comisión técnica velará porque se ajusten a la temática del congreso y a los requisitos formales publicados. La fecha límite de presentación, para proceder a las tareas prácticas de todo congreso, será el 1 de marzo de 2010. Las ponencias expuestas en el Congreso se publicarán en unas Actas que editará la UIB y que serán remitidas a los participantes.

ORGANIZACIÓN
Entidad convocante:
Universitat de les Illes Balears, Departament de Filosofia i Treball Social,
Área de Estética.
Entidades colaboradoras:
Club Diario de Ibiza,
Comité Organizador:
Mateu Cabot, Vicente Valero, Helena Tur, Pau Frau
Información/Contacto:
Prof. Dr. Mateu Cabot
Departament de Filosofia i Treball Social
Universitat de les Illes Balears
mcabot@uib.es
www.mateucabot.net

Adreces d'Adorno

2009-05-08T13:41:00.000-07:00

A diferència de la versió de l'editorial Suhrkamp, la traducció castellana de la biografia d'Adorno preparada per Stefan Müller-Doohm (En tierra de nadie. Theodor W. Adorno: una biografía intelectual. Barcelona: Herder, 2003), no inclou un vell mapa de Frankfurt on estan indicades les adreces més importants en la vida d'Adorno. El mapa, l'anomenat Pharus-Plan, es pot consultar en la biblioteca digital de Harvard en:
http://vc.lib.harvard.edu/vc/deliver/~maps/0114 53470

Les adreces que indica Müller-Doohm són:

1. Botiga de vins de Bernhard Wiesengrung
Schöne Aussicht, 7
Vivenda de la família Oscar Wiesengrund (fins a setembre 1914): Schöne Aussicht, 9

2. Escola bàsica Deutschherrern
Am Deutschherren-Kai (Adorno va assistir des de 1910 fins a 1913)

3. Kaiser Wilhelms Gymnasium (és a dir, Centre de Secundària Emperador Guillem)
Hedderichstraße (Adorno va assistir des de 1913 fins a 1921)

4. Vivenda dels pares d'Adorno a partir de 17.9.1914
Seeheimer Straße 19, Frankfurt-Oberrad

5. Johann Wolfgang Goethe-Universität
Fundada l'any 1914 a Frankfurt. (Adorno va assistir entre 1921 i 1924)

6. Institut für Sozialforschung
Fundat el juny de 1924
Viktoriaalle 17
(marcat amb un punt blau al mapa)

7. Hoch'sches Konservatorium
Eschersheimer Landstraße 2

8. Vivenda de Th. W. i Gretel Adorno, des de 1950
Kettenhofweg 123
(marcat amb un punt roig al mapa)

(A continuació us deixe unes fotos d'aquesta vivenda i la placa commemorativa)

Llibre d'entrevistes a Honneth

2009-05-08T13:26:00.000-07:00

L'editorial Campus Verlag ha publicat el llibre Erneuerung der Kritik. Axel Honneth im Gespräch [Renovació de la crítica. Converses amb Axel Honneth], amb edició de Mauro Basaure, Jan Philipp Reemtsma i Rasmus Willig (Hg.).
El llibre té 215 pàgines, el seu ISBN és 978-3593388595 i el preu és de 21,5 euros a Alemanya.
Mauro Basaure és membre de l'Institut de Recerca Social (IfS) a Frankfurt i del Groupe des Sociologie Politique et Morale de París; Jan Philipp Reemtsma és estudiós de la literatura, escriptor i cap del Hamburger Instituts für Sozialforschung; Rasmus Willig és president de la Danish Sociological Association i professor a la Universität Roskilde de Dinamarca.

Vídeo de Honneth a Barcelona

2009-05-03T09:18:00.000-07:00

Ja està disponible el vídeo de la conferència d'Axel Honneth en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Podeu veure'l fen clic en ací:

http://www.cccb.org/ca/curs_o_conferencia-impureses-28716

Traducció de la Crítica del poder de Honneth

2009-04-28T03:27:00.000-07:00

Ha estat anunciada la traducció castellana de la Crítica del poder d'Axel Honneth, amb el subtítol "Fases en la reflexión de una teoría crítica de la sociedad". El llibre té el ISBN 978-84-7774-778-9, per bé que encara no apareix al web de cultura. Això fa que la identificació de l'editorial siga encara confusa. Apareix de vegades com Visor Distribuciones o com Antonio Machado Librerías, segons els catàlegs de les llibreries on line. La portada no fa justícia a l'austeritat de l'edició original o de la reedició de Suhrkamp.

Nou llibre de Wellmer

2009-04-24T02:54:00.001-07:00

L'editorial Hanser, en la col·lecció Edition Akzente, ha publicat el llibre Versuch über Musik und Sprache, d'Albrecht Wellmer. A la contraportada llegim: "La música és a hores d'ara heterogènia com en cap altre temps passat. En la seua relació amb el llenguatge es mostren els desafiaments estètics de la composició contemporània."

Fotografies de l'Institut

2009-04-21T15:18:00.000-07:00

Us deixe tres fotografies de l'Institut per a la Recerca Social (Institut für Sozialforschung), seu tradicional de l'Escola de Frankfurt, que he fet el 20.04.2009.

Llibre de Sauerwald sobre Honneth

2009-03-22T16:57:00.000-07:00

Gregor Sauerwald, un professor alemany que viu a Montevideo, on imparteix el curs «El pensamiento latinoamericano» (Universidad Católica de Uruguay), va publicar l'any passat, 2008, en l'editorial Lit de Münster, el llibre Reconocimiento y Liberación: Axel Honneth y el pensamiento latinoamericano. Por un diálogo entre el Sur y el Norte, dins de la col·lecció Discursos germano - iberoamericanos, vol. 6. L'obra té 336 pp. i un preu de 24,90 euros. ISBN 978-3-8258-1439-7. L'editorial l'anuncia en la seua pàgina web amb el text següent:
La unidad del libro, una antología de textos, publicados la mayoría en diversas y dispersas Revistas latinoamericanas después de 2001, es indicada por el mismo título Reconocimiento y Liberación, cuyo desarrollo consiste en acercar dos posiciones: la Teoría del reconocimiento de Axel Honneth, debatida en el Norte, y la Teoría de o para la liberación, representada en el Sur por el Filósofo latinoamericanista Arturo Andrés Roig, con la finalidad de posibilitar el necesario diálogo entre estas teorías, ambas críticas de las ideologías actuales en el global village. La publicación en Alemania tiene el interés de hacer conocer entre los estudiosos de América Latina las dificultades de este acercamiento.

Honneth, a Barcelona

2009-03-12T02:00:00.000-07:00

El periòdic El público ha entrevistat Axel Honneth, arran la seua visita a Barcelona, per impartir una conferència al CCCB. Podeu llegir l'entrevista a l'enllaç: http://www.publico.es/culturas/208751/ocasion/vida/intima

Patologies de la raó, traduït al castellà

2009-03-11T15:29:00.000-07:00

L'editorial Katz ha publicat Les patologies de la raó, d'Axel Honneth, en castellà, amb traducció de Griselda Mársico, i 213 pp. El llibre ha estat editat a Espanya, al gener de 2009, amb ISBNISBN 9789871283897. Tot coincidint amb aquesta edició, passat dilluns Axel Honneth va impartir una conferència al CCCB, amb el tema «el menyspreu». Espere que el vídeo de la conferència es puga descarregar aviat. 9788496859494, i a l'Argentina, al març de 2009, amb

Nou número de la revista WestEnd

2008-12-27T10:48:00.000-08:00

Ha estat publicat un nou número de la revista Westend, de l'Institut de Recerca Social, que ha estat dedicat a Luc Boltanski. Es tracta del número 2 de 2008. L'índex és:

Studien

Albrecht Wellmer
»Bald frei, bald unfrei« – Reflexionen über die Natur im Geist 3

Bernd Stiegler
Montage als Kulturtechnik 22

Martin Dornes
Kinder depressiver Eltern 55

Stichwort: Luc Boltanski – Eine Soziologie der Moral Sidonia Blättler 79

Axel Honneth
Verflüssigungen des Sozialen. Zur Gesellschaftstheorie von Luc Boltanski und Laurent Thévenot 84

Martin Hartmann
Rechtfertigungsordnungen und Anerkennungsordnungen. Zum Vergleich zweier Theoriemodelle 104

Robin Celikates
Von der Soziologie der Kritik zur kritischen Theorie? 120

Luc Boltanski
Individualismus ohne Freiheit. Ein pragmatischer Zugang zur Herrschaft 133

Eingriffe

Peter Wehling
Von der Schüchternheit zur Sozialen Angststörung: Die Medikalisierung alltäglichen Verhaltens 151

Natalie Zemon Davis
Die Suche des Michel de Certeau 162

Reimut Reiche
Vom Handeln der Bilder. Horst Bredekamps Frankfurter Adorno-Vorlesungen 2007 174

Mitteilungen

Minna Ruokonen-Engler und Agnieszka Satola
Workshopbericht: Integration of Female Immigrants in Labour Market and Society. Policy Assessment and Policy Recommendations, Frankfurt am Main, 10. März 2008 183

Veranstaltungsankündigungen

Frankfurter Adorno-Vorlesungen 187

Call for Papers
Graduiertenkonferenz »The Future(s) of Critical Theory« 189

Vorschau auf das nächste Heft 190

Zu den Autorinnen und Autoren 191

Nou llibre de Lukács

2008-11-29T00:37:00.000-08:00

Lukàcs no fou membre de l'Escola de Frankfurt, però no hi ha dubte que la seua teoria de la cosificació esdevingué un dels pilars de l'elaboració filosòfico-social frankfurtiana. És per això que cal deixar constància de l'aparició del llibre TESTAMENTO POLÍTICO y otros escritos sobre política y filosofía, que ha vist la llum en l'editorial El viejo topo (enllaç). L'edició ha estat a cura dels especialistes Antonio Infranca i Miguel Vedda.

Honneth, en Youtube

2008-11-25T14:10:00.000-08:00

A Youtube hi ha l'entrevista de Francisco Cortés Rodas, de l'Institut de Filosofia de la Universitat d'Antiòquia, a Medellín, Colòmbia, a Axel Honneth, celebrada a l'Institut de Frankfurt. Les parts són:

Part 1
http://www.youtube.com/watch?v=NdD2OxLnyVc

Part 2
http://www.youtube.com/watch?v=Vrxj6_QcBPw

Part 3
http://www.youtube.com/watch?v=085OUE2-71w

Part 4
http://www.youtube.com/watch?v=_V4daudBdAs

Part 5
http://www.youtube.com/watch?v=gSAPfZya_3E

Part 6
http://www.youtube.com/watch?v=BRXOX0v_mwY

Llibre sobre Habermas

2008-10-13T12:37:00.001-07:00

Michael Funken ha editat un llibre sobre Habermas, que sembla que prepara ja la celebració del 80è aniversari del filòsof alemany. El títol és Über Habermas. Gespräche mit Zeitgenossen [Sobre Habermas. Converses amb els contemporanis] i arreplega articles de Ralf Dahrendorf, Joschka Fischer, Alexander Kluge, Gerd Langguth, Axel Honneth, Wilhelm K. Essler, Mike Sandbothe, Norbert Bolz, Wolfgang Hube, etc. El llibre està editat per l'editorial WBG de Darmstadt. Té 192 pp. i el seu ISBN és 978-3-534-20791-6.

Nou llibre editat per Honneth

2008-10-13T12:18:00.000-07:00

Suhrkamp anuncia la publicació d'un nou llibre editat per Axel Honneth i Beate Rössler, que té com a títol: Von Person zu Person. Zur Moralität persönlicher Beziehungen [De persona a persona. Sobre la moralitat de les relacions personals]. La data prevista d'aparició és el 17 de novembre. Es troba a la col·lecció "suhrkamp taschenbuch wissenschaft 1756" i tindrà 361 pp. El preu previst és de 13 euros a Alemanya. ISBN 978-3-518-29356-0.

Reedició de Habermas

2008-07-14T01:03:00.000-07:00

L'editorial Katz ha anunciat l'edició d'El discurs filosòfic de la modernitat (Der philosophische Diskurs der Moderne) de Jürgen Habermas (29 euros). L'obra havia estat ja traduïda al castellà pel professor Manuel Jiménez Redondo, a càrrec de l'editorial Taurus (Madrid, 1989; amb reedicions 1991 i 1993, almenys). En aquesta edició presentava 462 pp.; ara en fa 418, per la qual cosa no sabem si es tracta d'una reedició o d'una nova traducció. L'editorial Katz també va reeditar recentment la traducció que l'editorial Sudamericana havia fet de l'obra de Karl Löwith, De Hegel a Nietzsche, amb la qual l'obra de Habermas comentada té una certa relació. Estaria bé emmarcar aquestes edicions de Habermas en els homenatges que cal fer-li pel seu 80é aniversari.

Congrés a Roma sobre Teoria Crítica

2008-05-19T23:05:00.000-07:00

A la John Cabot University de Roma se celebrarà el Segon Simposi Internacional sobre Teoria Crítica, amb el programa següent:

Wednesday, May 21, 2008 Aula Magna Regina International Conference: Beyond Reification - Critical Theory and the Challenge of Praxis May 21-23, 2008
John Cabot University of Rome is hosting the second international conference on Critical Theory, which will be held at its campus in Rome, Italy - Via della Lungara 233.
The conference will examine the relevance of the Frankfurt School by addressing the philosophical tradition of the early stages of Critical Theory - and in particular the works of Walter Benjamin, Theodor W. Adorno, Max Horkheimer and Herbert Marcuse - as well as the application of their theories to our contemporary society.
In order to reflect the wide range of topics addressed by Critical Theory, the conference will cover different aspects of philosophical reflection on politics, aesthetics, sociology, technology, literature and any other relevant field of study.
Registration for the conference is free of charge.
For further information please contact: sgiacchetti@johncabot.edu

Click here for the flyer.

Coordinator:
Stefano Giacchetti Ludovisi, John Cabot University

Session Chairs:
Lucia Aiello, Brunella Antomarini, Arianne Conty, Luca De Caprariis, David Miller, Vincent Rocchio,
John Cabot University

Keynote speakers:
Andrew Cutrofello, Loyola University Chicago
Andrew Feenberg, Simon Fraser University, Vancouver
Alessandro Ferrara, University of Rome, Tor Vergata
David Ingram, Loyola University Chicago
Giacomo Marramao, University of Rome, Roma Tre
Martin Matustik, Purdue University
Hugh Miller, Loyola University Chicago
Stefano Petrucciani, University of Rome, La Sapienza
Francesco Saverio Trincia, University of Rome, La Sapienza

PROGRAM

Wednesday, May 21

Aula Magna Regina
8.45 - 9.00
Coffee
9.00 - 9.15
Welcome by the President of John Cabot University

9.15 - 10.00 (Chair: Stefano Giacchetti Ludovisi)
David Ingram, Loyola University Chicago “Is There a Human Right to Subsistence? Revisiting Habermas’s Theory of Global Justice in an Age of Globalization”
10.00 - 10.45
Alessandro Ferrara, University of Rome, Tor Vergata “The Nugget and the Tailings. On Axel Honneth’s Reinterpretation of Reification”
10.45 - 11.00
Coffee Break
11.00 - 11.45
Giacomo Marramao, University of Rome, Roma Tre “Messianism Without Delay. Benjamin and Critical Theory”
11.45 - 12.30
Brunella Antomarini, John Cabot University “Walter Benjamin and the Political Task of the Translator”

Aula Magna Regina
15.00 - 15.40 (Chair: Stefano Giacchetti Ludovisi)
Frederik Van Gelder, Institut fuer Sozialforschung J.W. Goethe-Universitaet, Frankfurt “On ‘non-identity’, ‘contradiction’ and ‘reflection’ in Adorno’s Negative Dialectics”
15.40 - 16.20
Stefan Bird-Pollan, Harvard University “Adorno and Kant on the Question of Practical Reason”
16.20 - 17.00
Deborah Cook, University of Windsor, Canada “Through a Glass Darkly: Adorno’s Inverse Theology”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Lucia Aiello)
Samir Gandesha, Simon Fraser University, Vancouver “Dialectic and Difference: Two Conceptions of Reification”
18.10 - 18.50
Lars Rensmann, University of Michigan at Ann Arbor “Adorno at Ground Zero: Towards a Critical Theory of Globalization”

Room 3
15.00 - 15.40 (Chair: David Miller)
Brendan Moran, University of Calgary “Politics of Creative Indifference”
15.40 - 16.20
Frances Daly, Australian National University “Reified Life and the Problem of Culture in Ernst Bloch and Walter Benjamin”
16.20 - 17.00
Alastair Morgan, University of Nottingham “Erlebnis and Erfahrung: Critical Theory and the Destruction of Experience”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Brunella Antomarini)
Andrea Cortés-Boussac, Sergio Arboleda University, Colombia “Benjamin’s media theory and the world of networking images”
18.10 - 18.50
Andrea Aureli, St. John’s University, Rome “Waiting for the second Coming? The 1970s in Italy as a (non)lieux de mémoire”

Spartacus Room
15.00 - 15.40 (Chair: Vincent Rocchio)
Timo Jütten, University of Sussex “Honneth’s Theory of Reification and the Challenge of Praxis”
15.40 - 16.20
Nicole Pepperell, RMIT University, Melbourne, Australia “Fetish and Reification: On Being, versus Appearing to Be, an “Objective” Social Relation”
16.20 - 17.00
Italo Testa, Università di Parma “Adorno on Second Nature, History and Reification”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Luca De Caprariis)
Vincent Rocchio, John Cabot University “Critical Theory, Media, & Militarism: A Failure of Praxis”
18.10 - 18.50
Simon Susen, Goldsmiths College, University of London “The Transformation of Culture in Modern Society: Towards a Critical Theory of Symbolic Violence”

Thursday, May 22

Aula Magna Regina
8.45 - 9.15
Coffee
9.15 - 10.00 (Chair: Brunella Antomarini)
Andrew Feenberg, Simon Fraser University, Vancouver “Recovering Meaning in One-Dimensional Society”
10.00 - 10.45
Stefano Petrucciani, University of Rome, La Sapienza “Marcuse, Politics and Critical Theory”
10.45 - 11.00
Coffee Break
11.00 - 11.45
Andrew Cutrofello, Loyola University Chicago “What is One-Dimensional Philosophy?”
11.45 - 12.30
Stefano Giacchetti Ludovisi, John Cabot University “Beyond Domination: Adorno and Political Praxis”

Aula Magna Regina
15.00 - 15.40 (Chair: Stefano Giacchetti Ludovisi)
Steven Vogel, Denison University, Ohio “What is Alienation from Nature?”
15.40 - 16.20
Eric Sean Nelson, University of Massachusetts Lowell “Can Nature be Reified? Animals, Environments, and the Frankfurt School”
16.20 - 17.00
Johan Frederik Hartle, University of Rome, Roma Tre “Reification and Living Labour. Reconsidering the Marxist challenge”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Brunella Antomarini)
Brian O’Connor, University College Dublin “Immanent Critique and its Norms”
18.10 - 18.50
Noel Boulting, Noboss “Can an Advocate of Critical Theory Solve the Problem of Rationality in Marx’s Philosophy?”

Room 3
15.00 - 15.40 (Chair: David Miller)
Jennifer Holt, Vanderbilt University “Nihilistic Praxis: Benjamin and Adorno on Mutilated Thinking”
15.40 - 16.20
Patrick Ahern, Vanderbilt University “Decayed Bodies, Redeemed Past: Adorno, Benjamin, and the Deformation of Happiness”
16.20 - 17.00
Idit Dobbs-Weinstein, Vanderbilt University “A praxis oriented by the debt to the past: Benjamin’s and Adorno’s critique of teleology”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Luca De Caprariis)
James Sorrell, University of Nebraska Medical Center “Critical theory and narratives of non-identity: engendering emancipation in psychotherapy”
18.10 - 18.50
Radu Neculau, University of Windsor, Canada “Critical Theory and the Challenge of Crowd Psychology”

Spartacus Room
15.00 - 15.40 (Chair: Vincent Rocchio)
Michael McGettigan, Loyola University Chicago “Philosophy as Psychology of Weltanschauungen: Horkheimer and the Revenge of Positivism”
15.40 - 16.20
Wojciech Malecki, University of Wroclaw, Poland “Everything You Always Wanted to Know about Eclipse of Reason… But Were Afraid to Ask Dewey”
16.20 - 17.00
Claudie Hemel, Centre Marc Bloch, Berlin “The fate of fear in the Dialektik der Aufklärung”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Arianne Conty)
Gillian Howie, University of Liverpool “The Economy of the Same: identity, exploitation and equivalence”
18.10 - 18.50
Rocio Zambrana, New School for Social Research, New York “Speculative Dialectics as Critique: A Hegelian Alternative to Normative Paradigms of Critique”

Friday, May 23

Aula Magna Regina
8.45 - 9.15
Coffee
9.15 - 10.00 (Chair: Stefano Giacchetti Ludovisi)
Hugh Miller, Loyola University Chicago “The Matter of Painting: On the Place of the Sensuous Concrete in Adorno’s Aesthetic Theory”
10.00 - 10.45
Lucia Aiello, John Cabot University “Allegories of Praxis: Adorno and Dickinson’s Poetics of Possibility”
10.45 - 11.00
Coffee Break
11.00 - 11.45
Francesco Saverio Trincia, University Of Rome, La Sapienza “The Reification of Democracy. Politics and Critical Theory”
11.45 - 12.30
Martin Matustik, Purdue University “Radical Evil and the Scarcity of Hope”

Aula Magna Regina
15.00 - 15.40 (Chair: Brunella Antomarini)
Paul North, New York University “The Ideal of the Problem: Walter Benjamin’s Art-Critical Theory”
15.40 - 16.20
Brian Elliott, University College Dublin “Benjamin, Surrealism and the Situation of the Object”
16.20 - 17.00
Beppe Sebaste, Writer “An ethics of prose. Walter Benjamin’s epistolary exchange”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Stefano Giacchetti Ludovisi)
Arianne Conty, John Cabot University “Profane Illuminations: Walter Benjamin and the Practice of History”
18.10 - 18.50
Milan Jaros, Newcastle University “Benjaminian legacy for developing novel practices of knowledge recognition and acquisition in the post-mechanical age”

Room 3
15.00 - 15.40 (Chair: Luca De Caprariis)
Ian Angus, Simon Fraser University, Vancouver “The Contemporaneity of Heideggerian Marxism: Reflections on Marcuse’s Early Essays”
15.40 - 16.20
Duston Moore, Indiana University-Purdue University Fort Wayne “Marcuse’s Surreal Metaphysics: The Rehabilitation of Plato’s Forms”
16.20 - 17.00
Valentina Martina, Università della Calabria “The concept of labour in Herbert Marcuse”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Vincent Rocchio)
Iain Macdonald, University of Montreal “Cold, Cold, Warm: Autonomy, Maturity and Intimacy in Adorno”
18.10 - 18.50
Wesley Phillips, Middlesex University, London “What is Melancholy about the Melancholy Science?”

Spartacus Room
15.00 - 15.40 (Chair: Lucia Aiello)
Anders Johansson, University of Gothenburg, Sweden “The Nature of Art: An Adornian Critique of Contemporary Idealism”
15.40 - 16.20
Andy Hamilton, Durham University “Adorno and Political Art”
16.20 - 17.00
Benjamin Frymer, Sonoma State University “The challenge of aesthetic education: estrangement and emancipation in late capitalism”
17.00 - 17.30
Coffee Break
17.30 - 18.10 (Chair: Lucia Aiello)
C. McQuillan, L. Caryer, J. Miller, Emory University “Philosophical Commitments: The Role of Philosophy in Critical Theory”
18.10 - 18.50
Andrew Pierce, Loyola University Chicago “Aesthetic Mediation and the Politics of Technology”

Nou llibre sobre Benjamin

2008-05-16T07:50:00.000-07:00

L'editorial Suhrkamp ha publicat un nou llibre sobre Walter Benjamin, amb articles de Helmut Heißenbüttel (1921-1996), escritor que va viure a l'Alemanya septentrional, membre del Gruppe 47, publicats entre 1967 i 1983. El llibre té 202 pp. i costa 14,8 euros.

Llibre de Leo Löwenthal digitalitzat

2008-05-13T00:59:00.000-07:00

La Universitat de Califòrnia ha dipositat en internet la versió digitalitzada del llibre de Leo Löwenthal An Unmastered Past. The Autobiographical Reflections of Leo Lowenthal, en l'edició del qual col·labora Martin Jay. Es pot accedir en l'enllaç: http://ark.cdlib.org/ark:/13030/ft8779p24p Cal donar una ullada a la sèrie de fotografies del final.

Publicat en castellà «Reificación» de Honneth

2008-05-11T15:01:00.000-07:00

En un post anterior informava de la traducció anglesa de l'obra Cosificació d'Axel Honneth. Un amable comentari signat per "jpdiaz" invitava a informar també de la traducció castellana. Cal demanar disculpes per l'endarreriment. Efectivament, l'editorial Katz va publicar l'any passat la traducció al castellà de l'obra, amb el títol Reificación, i traducció a cura de Gabriela Calderón.
El títol alemany «Verdinglichung» (no «Werdinglichung», com es llig en la p. 4 de la traducció, sense dubte una errata) vol dir «cosificació» o, si fem servir un cultisme «reificació». La Real Academia Española prefereix «cosificación» (i per això hi remet el terme «reificación»), encara que la traductora té tot el dret a emprar el terme «reificació». També el subtítol del llibre, que en alemany és «Eine anerkennungstheoretische Studie» es podria haver traduït per «Un estudio teórico-recognoscitivo» i no per «Un estudio en la teoría del reconocimiento» (com fa la traducció), perquè converteix en sustantiu el que és adjectiu i l'introdueix amb una preposició -«en»- que pot semblar inadequada, però és clar que també ací el criteri de la traductora és respectable.
Un parell de detalls insignificants es podrien corregir en reedicions de l'obra. El primer, en la solapa, on hi ha algunes incorreccions o afirmacions que es podrien matissar:
-Honneth no es va doctorat a l'Institut Max Planck de Munic (en tot cas, de Starnberg), sinó a la Universitat Lliure de Berlín, amb U. Jaeggi.
-L'«Instituto de Investigaciones Sociales» no és propiament «conocido como Escuela de Frankfurt». Hi ha qui discuteix si l'Escola és un fenòmen posterior a la II Guerra Mundial. En tot cas, seria millor dir una cosa així com «l'Institut [...] matriu de l'Escola de Frankfurt».
-Parlar de «premisa antropològica» i fer esment de «Fichte» pot enfosquir el gir historicista del pensament de Honneth i la importància de la relectura de Hegel.
El segon detall, en la pàgina 2, on diu «Del mismo autor» i a continuació hi ha una llista amb llibres de Honneth... en diverses llengües. És clar que La lucha por el reconocimiento... i The struggle for recognition... són traduccions de Kampf um Annerkennung..., que també està citada. Per què repetir-ho?
Bé, de totes maneres una obra de lectura recomanable, imprescindible per conéixer el pensament de Honneth. Una mostra de l'esforç inestimable de l'editorial Katz.
Ah! Una altra cosa. Potser l'editorial hauria de demanar a l'ISBN que no catalogués l'obra com «doctrinas marxistas-leninistas»!
[PS. He vist que en la pàgina web de l'editorial informen de l'errada de «Werdinglichung»]

Traduït al castellà els «Somnis» d'Adorno

2008-05-10T14:09:00.000-07:00

L'editorial Akal ha publicat en castellà el llibre Sueños de Adorno, amb traducció d'Alfredo Brotons, edició de Christoph Gödde i Henri Lonitz i un epíleg de Jan Philipp Reemtsma. El llibre està inclòs en la col·lecció «Nuestro tiempo». Correspon a unes anotacions d'Adorno sobre el tema dels somnis (lògicament influïts pel seu estudi de la psicoanàlisi), i la transcripció d'un bon grapat de somnis, que foren datats i, en molts casos, transcrits per la seua companya Gretel. Previsiblement apareixeran en les Obres Completes d'Adorno, sèrie en la qual acaba d'aparéixer també el volum IV dels Escrits Musicals.

Nou volum de les Lliçons d'Adorno

2008-05-10T14:04:00.000-07:00

L'editorial Suhrkamp ha publicat un nou volum de les Lliçons d'Adorno: Band 12: Philosophische Elemente einer Theorie der Gesellschaft (1964) amb edició de Tobias ten Brink i Marc Phillip Nogueira. El llibre té 277 pàgines i un preu de 26,8 euros a Alemanya. L'ISBN és: 978-3-518-58497-2.

Nou número de WestEnd

2008-02-18T00:09:00.000-08:00

Ha estat publicat el número 2 de l'any 2007 (quart volum) de WestEnd, la revista de l'Institut de Recerca Social (IIS) de la Universitat de Frankfurt, que té com a tema central el domini (o el predomini) dels números. La taula del número és:

Studien
Roman Köster und Werner Plumpe Hexensabbat der Moderne. Max Webers Konzept der rationalen Wirtschaft im zeitgenössischen Kontext 3
Andreas KuhlmannNeue Musik, zeitgeschichtliche Erfahrung und Utopie 22
Kai-Olaf MaiwaldFreiheit gegen Hausarbeit. Ungleichheitsstrukturen in modernen Paarbeziehungen 35
Stichwort: Die Herrschaft der Zahlen (1) 57
Eve ChiapelloDie Geburt des Kapitalismus aus der Idee der doppelten Buchführung 64
Benedikt Köhler und Wolfgang Bonß Die reflexive Modernisierung des Zählens. Von der amtlichen zur post-amtlichen Statistik 96
Eingriffe
Martha C. NussbaumSchuld und Verantwortung. In memoriam Iris Young 123
Raphael BeerBourdieu und die Philosophie. Anmerkungen zu einem Missverhältnis 137
Volker HeinsQuellen der Solidarität. Jeffrey Alexander über die »zivile Sphäre« 148
Mitteilungen
Veranstaltungsankündigungen
Vorschau auf das nächste Heft 161
Zu den Autorinnen und Autoren 162

Una presentació del tema central és pot descarregar de:

http://www.ifs.uni-frankfurt.de/westend/Stichwort2_2007.pdf

Més informació sobre Iris Young, a la qual dedica una nota necrològica Martha C. Nussbaum, en:

http://en.wikipedia.org/wiki/Iris_Marion_Young

http://www-news.uchicago.edu/releases/06/060802.young.shtml

Recensió de Reconeixement i poder

2008-01-30T14:09:00.000-08:00

Kevin Olson, de la University of California, Irvine, ha publicat una recensió del llibre Recognition and Power: Axel Honneth and the Tradition of Critical Social Theory, de Bert van den Brink i David Owen (eds.). L'enllaç és:

http://ndpr.nd.edu/review.cfm?id=12203

Llibre sobre Honneth

2008-01-10T15:11:00.000-08:00

Cambridge University Press ha publicat un llibre sobre l'obra d'Axel Honneth, editat perBert van den Brink (de la Universiteit Utrecht, Països Baixos) i David Owen (University of Southampton, Gran Bretanya). El títol és Recognition and Power. Axel Honneth and the Tradition of Critical Social Theory. La taula del llibre és

1. Introduction
Bert van den Brink and David Owen ... ... ...1
PART I. PHILOSOPHICAL APPROACH TO RECOGNITION
2. Analyzing Recognition: Identification, Acknowledgement, and Recognitive Attitudes towards Persons... ... ...33 Heikki Ikäheimo and Arto Laitinen
3. Recognition and Reconciliation: Actualized Agency in Hegel's Jena Phenomenology... ... ...57
Robert Pippin
4. Damaged Life: Power and Recognition in Adorno's Ethics... ... ...79
Bert van den Brink
5. The Potential and the Actual: Mead, Honneth and the «I»... ... ...100
Patchen Markell
PART II. RECOGNITION AND POWER IN SOCIAL THEORY
6. Work, Recognition, Emancipation... ... ...135
Beate Rössler
7. «...That All Members Should be Loved in the Same Way...»... ... ...164
Lior Barshack
8. Recognition of Love's Labor: Considering Axel Honneth's Feminism... ... ...189
Iris Marion Young
PART III. RECOGNITION AND POWER IN POLITICAL THEORY
9. «To Tolerate Means to Insult»: Toleration, Recognition, and Emancipation... ... ...215
Rainer Forst
10. Misrecognition, Power, and Democracy... ... ...238
Veit Bader
11. Reasonable Deliberation, Constructive Power, and the Struggle for Recognition... ... ...270
Anthony Simon Laden
12. Self-Government and «Democracy as Reflexive Co-operation»: Reflections on Honneth's Social and Political Ideal... ... ...290
David Owen
PART IV. AXEL HONNETH ON RECOGNITION AND POWER
13. Recognition as Ideology... ... ...323
Axel Honneth
14. Rejoinder... ... ...348
Axel Honneth
Bibliography... ... ...371
Index... ... ...391

Habermas, sobre Rorty

2008-01-04T16:45:00.000-08:00

Al darrer número de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie, (vol. 6/2007, pp. 851-858), hi ha un article de Jürgen Habermas sobre Richard Rorty. El títol és: «… And to define America, her athletic democracy”. Im Andenken an Richard Rorty, den Philosophen, Schriftsteller und politischen Intellektuellen». El resum és: Bei diesem Beitrag handelt es sich um eine Gedenkrede auf den am 8. Juni 2007 gestorbenen amerikanischen Philosophen Richard Rorty, die Jürgen Habermas im November 2007 in Stanford gehalten hat. Aquesta contribució es tracta d'un discurs commemoratiu de la mort, el 8 de juny de 2007, del filòsof nord-americà Richard Rorty, que Jürgen Habermas va pronunciar en Stanford, al novembre de 2007.

En castellà, les Adorno-Vorlesungen de 2004

2007-12-14T09:18:00.000-08:00

L'editorial Katz anuncia la traducció al castellà de les Adorno-Vorlesungen de 2004: el llibre Intimidades congeladas. Las emociones del capitalismo (205 pp., 17,90 euros), d'Eva Illouz, que correspon a la traducció de Gefühle in Zeiten des Kapitalismus [literalment: Sentiments en els temps del capitalisme] (150 pp., 14,80 euros), editat per Suhrkamp. Per què l'increment de pàgines, de preu i, sobretot, el canvi de títol? Sobre l'autora, l'editorial Katz ha remés la següent fitxa:

Eva Illouz, Marruecos, 1961 Estudió literatura y sociología en la Universidad de París X-Nanterre y realizó un master en comunicaciones en la Universidad Hebrea de Jerusalem. En 1991 se doctoró en comunicación en la Annenberg School of Communication de la Universidad de Pennsylvania. Es profesora en el Departamento de Sociología y Antropología de la Universidad de Jerusalem y ha sido profesora visitante de L'École des Hautes Études en Science Sociales (EHESS) y de la Universidad de Princeton. En 2004, dictó en Frankfurt las Conferencias Adorno que se reproducen en este volumen. Sus principales áreas de investigación comprenden la historia de la vida emocional, la teoría crítica aplicada al arte y a la cultura popular, el significado moral de la Modernidad y el impacto del capitalismo sobre la esfera cultural. Sus obras han sido traducidas a numerosas lenguas, y dos de ellas -Consuming the romantic utopia: Love and the cultural contradictions of capitalism y Oprah Winfrey and the glamour of misery: An essay on popular culture- fueron premiadas por la American Sociological Association.

Sobre el llibre, l'editorial diu:

Habitualmente se ha afirmado que el capitalismo tiene un rostro frío, desprovisto de emociones, guiado por la racionalidad burocrática, ajeno a los sentimientos; que el comportamiento económico está en conflicto con las relaciones íntimas y que las esferas pública y privada se oponen irremediablemente. Sin embargo, en esta obra tan inteligente como provocadora, Eva Illouz muestra de qué modo el capitalismo ha alimentado una intensa cultura emocional, favoreciendo el desarrollo de una nueva cultura de la afectividad. Así, mientras el yo privado se manifiesta más que nunca en la esfera pública, las relaciones económicas han adquirido un carácter profundamente emocional y las relaciones íntimas se definen cada más por modelos económicos y políticos de negociación e intercambio. Eva Illouz explora este "capitalismo emocional", que se apropia de los afectos al punto de transformar las emociones en mercancías, en una variedad de lugares sociales, desde la literatura de autoayuda, las revistas femeninas y los grupos de apoyo, hasta las nuevas formas de sociabilidad nacidas de Internet.

CD de conferències d'Adorno

2007-12-07T11:31:00.000-08:00

L'editorial Hörverlag va editar l'any 2006 una compilació de conferències i entrevistes d'Adorno, amb el títol genèric Aufarbeitung der Vergangenheit. Es tracta, com diu el subtítol, d'«Originalaufnahmen aus den Jahren 1955 bis 1969», val a dir, registres originals, on podem apreciar la veu greu d'Adorno i la seua dicció acuradíssima. La primera de les conferències, que dóna títol a les gravacions organitzades per R. Tiedemann, es pot trobar també en internet. La producció és de la Hessischer Rundfunk. En total, 330 minuts de gravació en 5 CD (en 3 caixetes i un estoig), amb un preu de 30 euros.:Un excel·lent regal

Nou llibre de Benjamin

2007-12-06T08:46:00.000-08:00

L'editorial Suhrkamp anuncia entre les seues novetats de desembre l'edició de Wahlverwandtschaften. Aufsätze und Reflexionen über deutschsprachige Literatur de Walter Benjamin. El llibre s'edita en la col·lecció, suhrkamp taschenbuch wissenschaft, en edició de butxaca, i amb un preu de 16 euros. El llibre arreplega els articles més importants de Benjamin sobre la literatura en llengua alemanya. Un fragment de Benjamin en català: La tasca del traductor. Webs sobre Walter Benjamin: The Walter Benjamin Research Syndicate The International Walter Benjamin Gesellschaft

«Cosificació», de Honneth, en anglès

2007-12-03T05:51:00.000-08:00

S'anuncia per al 24 de desembre l'edició anglesa de Verdinglichung [Cosificació] d'Axel Honneth, amb el títol «Reification: A New Look At An Old Idea (The Berkeley Tanner Lectures)» i edició de Martin Jay. El llibre serà editat per Oxford University Press i tindrà 184 pp. La descripció del llibre que proporciona l'editorial és:

In the early 20th century, Marxist theory was enriched and rejuvenated by adopting the concept of reification, introduced by the Hungarian theorist Georg Lukacs to identify and denounce the transformation of historical processes into ahistorical entities, human actions into things that seemed part of an immutable "second nature." For a variety of reasons, both theoretical and practical, the hopes placed in de-reification as a tool of revolutionary emancipation proved vain. In these original and imaginative essays, delivered as the Tanner Lectures at the University of California, Berkeley in 2005, the distinguished third-generation Frankfurt School philosopher Axel Honneth attempts to rescue the concept of reification by recasting it in terms of the philosophy of recognition he has been developing over the past two decades. Three distinguished political and social theorists: Judith Butler, Raymond Geuss, and Jonathan Lear, respond with hard questions about the central anthropological premise of his argument, the assumption that prior to cognition there is a fundamental experience of intersubjective recognition that can provide a normative standard by which current social relations can be judged wanted. Honneth listens carefully to their criticism and provides a powerful defense of his position.

Nou pròleg d'Axel Honneth

2007-11-25T12:15:00.000-08:00

Per a l'any 2008, s'anuncia el llibre Die Naturalisierung der Ungleichheit : ein neues Paradigma zum Verständnis peripherer Gesellschaften [La naturalització de la desigualtat: un nou paradigma per a la comprensió de les societats perifèriques] (Wiesbaden : VS, Verl. für Sozialwiss., 2008), del brasiler de Jessé Jose Freire de Souza, amb pròleg d'Axel Honneth.
Sembla que el llibre correspon al treball d'habilitació de Jessé Souza a Flensburg. La seua fitxa en la Wikipèdia portuguesa: http://pt.wikipedia.org/wiki/Jess%C3%A9_de_Souza

Vídeo de Horkheimer

2007-11-22T10:46:00.000-08:00

També a Youtube hi ha un vídeo de Max Horkheimer, de l'any 1969, que podeu trobar a la columna de la dreta. Un usuari (nicam06) n'ha fet una traducció a l'anglès:

This sociology went beyond the critical theory of society conceived by Marx in order to reflect reality more adequately. For, one point is very important: Marx had the ideal of a society of free human beings. He believed that this capitalist society would necessarily have to be [overcome] by the solidarity spelled by the increasing immiseration of the working class. This idea is wrong. This society in which we live does not immiserate the workers but helps them to build a better life. And apart from that, Marx did not see that freedom and justice are dialectical concepts. The more freedom, the less justice, and the more justice, the less freedom. The critical theory which I conceived later is based on the idea that one cannot determine what is good, what a good, a free society would look like in the society which we now live in. We lack the [theoretical, philosophical] means. But we can bring up the negative aspects of this society, which we want to change.
L'adreça és:
http://www.youtube.com/watch?v=5lmLMFJXuSk